Som tan llestos que només fem que entrebancar-nos o fer la traveta, per no avançar, sinó anar donant voltes sense fi, perduts en la disbauxa. Per més legal que sigui la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística, no resulta lògica ni bona per al nostre país i la cohesió social. Sembla que haguem trepitjat merda i ens fuetegin contínuament amb diferents sentències, acords i pactes en contra la nostra salut democràtica i social.
És ben cert que tot plegat dóna ales a voluntats independentistes, i es fa més difícil defensar un model d'estat federalista, amb respecte a la idiosincràsia de cada nació. Tampoc fa cap favor al respecte al poder judicial i totes les seves institucions i òrgans judicials. Semblaria que el sentit comú i l'experiència haurien de prevaldre a qualsevol judici, però la pràctica ens demostra que no és així.
Arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, ja vaig afirmar que el que no funcionava era el Tribunal Constitucional, i ara entenc que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui pixa fora de test. No es pot concebre que un model d'immersió lingüística que ha rebut elogis a Europa i que ha funcionat durant 30 anys, apareguin uns magistrats determinats per llençar-ho a la brossa.
És bo que tots els partits polítics es posin d'acord per frenar l'aplicació d'aquesta injusta sentència, que demanin a la població que es mobilitzi, però sense deixar-nos tot el protagonisme, ja que per alguna cosa els hem votat. Han d'assumir la responsabilitat de defensar els nostres drets adquirits i evitar que l'opinió d'uns jutges, per més bons professionals que siguin, pugui provocar una fractura social de conseqüències imprevisibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada