Si fóssim un país normal, en aquests moments estaríem centrats en resoldre els problemes econòmics i financers. Davant la incompetència governamental espanyola, des de fa unes quantes legislatures, analitzaríem l'estudi realitzat sobre els aeroports espanyols, i decidiríem els que cal tancar i els que no s'han de començar a fer. També escoltaríem a l'exalcalde de Mataró i exministre Joan Majó, sobre la política impositiva gens progressista dels darrers anys, i intentaríem posar-hi remei.
Tot això i alguna cosa més ens tindria ocupats per resoldre els principals problemes del nostre país i de l'estat on, ens agradi o no, estem inclosos. Però no. En lloc de concentrar-nos en coses importants, ens entretenim a justificar per què fa 30 anys que apliquem la immersió lingüística en llengua catalana, amb un resultat positiu i elogiat arreu. Ens hi entretenim perquè de tant en tant surten uns jutges o magistrats, que se'ls acudeix a fer cas a tres famílies que estan en contra del català. I esclar, com que atacar el català dóna bons resultats, endavant les atxes!
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en lloc de dedicar-se a controlar i programar un bon inici del curs acadèmic. D'intentar resoldre els problemes d'aules escolars per no haver de recórrer als mòduls prefabricats. En lloc d'estar alerta amb l'equipament digital dels cursos digitalitzats... s'ha de centrar en la confecció d'un recurs per a una sentència injusta que fa perillar la cohesió social de la nostra nació, creant un enfrontament fals entre defensors i contraris a la llengua.
La caverna mediàtica espanyola i tots els seus fervents seguidors, s'han posat les piles per exigir l'acatament de la sentència i criticar els pobres socialistes espanyols (Chacón i Caamaño) que s'han atrevit a defensar la política catalana d'immersió lingüística. Electoralment això ajudarà a créixer el PP i ensorrar més el PSOE, i a nosaltres ens farà agafar més antipatia als espanyols que creuen que tot el que estem fent és castigar els castellanoparlants de casa nostra, i no poden entendre que simplement intentem equilibrar una situació de desavantatge del català, malgrat sigui la llengua pròpia de la nostra nació.
És una llàstima que els nostres joves, que no han tingut l'experiència de viure en una dictadura, ara en democràcia pateixin el setge d'unes sentències il·legítimes i injustes, com si ens trobéssim sota el dictat franquista d'uns anys enrere. Confiem que el govern i els partits polítics democràtics ens defensin i lluitin per la supervivència del català a casa nostra. Vergonya que em fa haver de fer aquesta petició, que en un país normal faria riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada