Temps de seny

Estem vivint uns dies atípics de l'estiu, que acostuma a ser buit de notícies. Enguany, però, hi ha dos temes que són molt vius que preocupen a un món globalitzat, que sap que no hi ha problema d'un país que no pugui acabar passant a casa. Els equilibris per evitar una recessió econòmica històrica, per una banda, i els actes vandàlics a Londres i algunes altres ciutats britàniques, per l'altra, fan que no deixem de llegir els diaris o escoltar el telenotícies.

Els dos elements que són notícia, estan completament relacionats. En moments de crisi econòmica hi ha uns sectors de població que la pateixen de manera especial, i facilita la fractura social que està en la base dels actes vandàlics d'aquests dies, com va passar a França el 2005.

Temps d'incertesa, de dubtes i desconfiança. No entenem el mercat financer, no entenem la política financera dels nostres governs, no entenem la manca de direcció política, i tot això amb problemes de subsistència per a moltes famílies. És per això que no s'ha entès el canvi en la manera de pagar el PIRMI. S'entén la intencionalitat, i és bo comprovar si tots els que ho cobren hi tenen dret, però no la forma, sobretot la precipitació que ha comportat problemes a moltes famílies, i escridassades a personal municipal sense tenir-ne cap responsabilitat.

Necessitem relaxar-nos i reflexionar sobre què hem estat fent malament. Els que puguem, calmem-nos i no ens afegim en el desori. Discutim allò que convingui, però tinguem present que tot plegat s'aguanta per un fil, i si el trenquem... ningú sap dir-nos què ens pot passar. Hem d'avançar socialment, i no engegar-ho tot a fer punyetes. És temps de Seny.