Policies al carrer

Arran dels fets de Londres i altres ciutats britàniques, s'està parlant molt de la policia, i del seu paper davant els atacs vandàlics. El dilema entre el policia amic, que ajuda les persones, i el policia repressor, que multa els infractors. Tots volem una policia amiga, que ens ajudi, ens expliqui què fem malament, i no una policia que esperi multar-nos per errors i infraccions comeses. Quan hi ha conflictes com els actuals de Londres, quina policia volem?

Quan hem estat a Londres, de vacances, veiem el policia anglès com un objecte turístic. Qui no ha vist turistes fotografiant-se al costat de policies, com també ho fan amb cabines telefòniques o autobusos de dos pisos? Els fets vandàlics d'aquests dies els han trobat amb els pixats al ventre. Sense saber com respondre.

Curiosament, els actes vandàlics actuals han sorgit arran de la mort d'un jove, per part de la policia. L'any 2005, a París, també hi va haver grans conflictes arran de la mort d'uns joves. I recordem, arran de l'atemptat al metro de Londres, la mort d'una persona a trets de la policia. Quina part de culpa té la formació de la policia? l'estratègia?

A casa nostra també hi ha hagut discussió sobre els nostres policies. Hi ha diversitat d'opinions sobre quin és el paper que han de jugar, i què és el que no fan. Alguns diuen que la policia només pensa en multar els cotxes mal aparcats, i en canvi són incapaços de veure comportaments incívics. D'altres pensen que només els veuen al carrer acompanyant els gegants, o tancant la Riera per alguna activitat de lleure. Probablement cal explicar bé quina ha de ser la seva actuació, perquè tothom pugui entendre què estan fent.

És la policia la imatge de l'autoritat? pot, un d'aquests joves saquejadors, veure en el policia uniformat, el seu protector davant la injustícia? És a base de col·locar 16.000 policies als carrers de Londres que es podrà solucionar el problema? Ara, la policia haurà d'aturar els aldarulls i posar calma a la ciutat, després, però, caldrà resoldre els problemes que han causat aquests aldarulls, els problemes que castiguen la població que, amb qualsevol excusa, pot sortir al carrer a cremar-ho tot. A casa nostra, no ens adormim!