Prendrem mal

El cert és que volia començar parlant del conjunt de declaracions arran de l'últim partit Barça-Madrid, i els expedients que s'han obert als dos entrenadors, per il·lustrar que no deixa de ser un reflex de la realitat que nosaltres anem conreant. Guardiola va dir que prendríem mal, i avui o ahir ho ha dit el president Rosell. Una afirmació que pot semblar exagerada, però que convé tenir present.

Fa quatre dies que parlàvem dels aldarulls de Londres i unes quantes ciutats angleses més. Intentàvem buscar les causes i donàvem la culpa a la situació de crisi, que no era d'ara, sinó que s'arrossegava de molt de temps, amb famílies amb més de dues generacions a l'atur. No vull menystenir aquest panorama, ni deixar de donar-li la importància que té a l'hora de marcar una societat, però tampoc hem cuidat la formació social. I, sinó per què hi havia barrejades persones universitàries o amb alt poder adquisitiu?

Quan parlo de formació social em refereixo a aprendre a conviure en societat. L'individualisme ha guanyat terreny i és el pitjor enemic per a una bona convivència. El respecte, el saber escoltar, l'acceptar que no sempre tenim raó... tot això és part d'un exercici que convé que practiquem diàriament. A Mourinho li recriminem la seva actitud insultant, la manca de respecte, les males arts per aconseguir la victòria... tot això ho trobem fora dels camps de futbol. Només cal que ens hi fixem una mica.

Si bé és cert que les figures, els mites, els admirats, han de donar exemple. No podem oblidar-nos de la nostra responsabilitat. Perquè és molt fàcil culpar els altres i no adonar-nos quan som nosaltres els que errem el camí.