Avui a Arenys és festa, la festa petita. Un any més complim amb el vot de vila i els macips es passegen per la vila ruixant els vilatans per alliberar-nos de la pesta. Els de casa, enguany, no hi han pogut participar ja que es troben en la franja d'edat, entre petits i grans, que no són convocats.
La festa comença a les 8h del matí, amb l'ofrena de macips, macipes, captadors i captadores a Sant Roc i la cantada dels goigs. Després de la foto de família davant del mercat municipal, es distribueixen en colles per recórrer tots els carrers i places de la vila, amb les almorratxes plenes d'aigua d'alfàbrega. A la tarda acompanyen les autoritats, a qui prèviament els fan una gran ruixada, cap a l'Ofici, on novament es canten els goigs a Sant Roc.
Es tracta, doncs, d'una festa de component religiós i de veneració al sant que va alliberar-nos de la pesta. Una tradició que s'ha mantingut amb els seus alts i baixos fins a la data d'avui, i que tot fa pensar que continuarà molts anys, atesa l'acceptació que la festa té, i els molts macips i macipes que hi volen participar.
No deixa de ser curiós, però, que encara hi hagi qui sota un mal concepte de la llibertat d'expressió, busqui cinc potes al gat per deslluir una festa que agrada a la majoria de vilatans. Sempre es veurà que n'hi ha que es creuen més savis que els altres, o més "demòcrates", i no deixen de ficar el dit a la nafra.
Enguany ha sortit una colla alternativa, que es volia diferenciar pel fet de "no anar a missa". És allò de celebrar primeres comunions laiques. Però el cert és que no ha estat la no assistència a l'ofrena al sant, l'únic tret diferenciador, sinó que l'acompanyament musical i els esgarips, tampoc no anaven a to de la festa que els arenyencs i arenyenques celebrem amb goig cada 16 d'agost. Voler negar el sentit de la tradició és una manera evident de caure en la ridiculesa més solemne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada