No sé si us hi heu fixat, però darrerament conjuguem el temps amb certa freqüència. Quan la nostra vida és una rutina acostumem a viure en present, un present que ens agradaria allargar en el temps. És quan trontollem, o bé nosaltres o el nostre entorn, que les referències amb altres temps són més freqüents. Del passat volem excusar-nos per no estar-ho fent prou bé, o per convèncer-nos per què hem arribat fins on som, i el futur ens l'organitzem a la nostra conveniència, però amb una total incertesa. Perquè el futur ens l'hem d'imaginar i ningú ens en pot demanar explicacions, cosa que no passa amb el passat. Fins i tot el present ens brinda més excuses.
El diari ARA es refereix al temps en dos moments, que m'ha fet reflexionar sobre aquesta conjugació. El primer moment el trobem en un acudit, que surt cada diumenge i que no voldria molestar ningú, però l'he trobat graciós. És a minoriabsoluta, pàgina 20. En Ridao li diu a en Puigcercós "No sé Puigcercós, segur que és bona idea tenir un historiador de president?" i aquest li respon "Home, Ridao, pensa que a ERC ens convé més parlar del passat que del present".
L'altre moment que destaco, es troba en l'article d'en Josep Ramoneda "la bona vida", on afirma que "vivim en un present continu, no hi ha passat -que fa nosa- ni futur -que és obscur-; vivim en un present en moviment permanent." I continua amb unes paraules del sociòleg alemany Hartmunt Rosa: "el present és l'espai de temps en què l'horitzó de l'experiència i l'horitzó de l'expectativa coincideixen. Aquest espai cada vegada és més curt". Segons això, si el present, que és on ens sentim més còmodes, és més curt, cada vegada ens ho passem pitjor.
Trobaríem més referències al temps, a l'exemplar de l'ARA d'aquest diumenge, sobretot les pàgines que recorden els 75 anys de l'aixecament revolucionari dels militars espanyols, però amb els dos temes que he esmentat, ja podem reflexionar una estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada