Ja sé que no és bo que a aquestes alçades de juliol faci aquest temps tan núvol, perquè perjudica les persones que viuen del negoci dels xiringuitos i terrasses a la Riera, però si m'ho miro de manera egoista, jo estic al cel. Res de calor, ni excés de sol. Pluja tot sovint...
Avui he fet el que hauria de fer cada dia, però em fa mandra. Amb la M. Àngels hem anat fins a Canet, per la tercera, a pas ferm. Com que el dia acompanyava, no ha estat gens pesat i en tot cas serà demà quan ho notaré. La falta d'exercici emmandreix i rovella els genolls i totes les articulacions. A veure si sóc capaç de repetir-ho, i si no és diàriament, que sigui sovint.
La Dolors, l'altre dia ens comentava que cada dia dedicava una hora a caminar, i ho feia sola. Era la seva hora. Ho entenc i penso que és interessant. Tothom dedica una hora diària a pensar i reflexionar? La Dolors ha trobat la manera, i de passada fa exercici. Potser si tots dediquéssim una hora diària a pensar sobre què hem fet i que tenim previst fer, la vida aniria d'una altra manera. No us sembla que improvisem massa? cometem errors per no respondre de la manera idònia en el moment adequat.
Demà hi ha una nova reunió bilateral Estat-Generalitat. Creieu que hi aniran amb les idees clares? i amb ganes d'avançar? (un moment, que canvio el canal de televisió, que ara comença aquella sèrie de dues dones no sé què, que no s'aguanta!) No us sembla que serà una reunió per marejar la perdiu? El govern de l'estat té cap interès a traspassar cap competència en aquests moments?
Voldria equivocar-me, però penso el mateix que el senyor Duran. És un gat vell i no s'il·lusiona fàcilment. El govern del senyor Zapatero ens ha enredat massa sovint i, com en Pere amb el llop, ni tan sols reaccionem.
Sabeu que entenc la gent que passa de la política? en lloc de tancar-te a l'ajuntament fins al vespre, pots anar a caminar observant el mar... per què ens hem de preocupar pels altres? això deu ser el que passa oi? ...en el fons, podem suavitzar i moderar les formes, però... un no canvia tan fàcilment.
Avui fa 75 anys del "alzamiento nacional". Els pares ho varen viure, i varen patir les conseqüències. És bo recordar-ho. Després de tants anys, encara no hem trencat les cartes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada