Fa temps que estem vivint l'ocàs del president Zapatero i molt ens temem que encara en tenim per a uns quants mesos. Zapatero, que va arribar a la presidència per un error garrafal del PP, ha estat la sorpresa constant. Els seus mandats s'han caracteritzat per la manca de paraula i l'incompliment de totes les promeses. Avui, Zapatero, no mereix cap tipus de confiança, i tothom està a l'expectativa de com afectarà al resultat de les eleccions generals de 2012, no pas per conèixer qui les guanyarà, sinó per saber amb quin marge el PP assolirà la victòria a les urnes.
Si en un moment determinat, Catalunya va confiar en poder aconseguir més autonomia de la mà d'un govern de progrés, obert i seriós, de seguida es va poder comprovar que tot era fum que s'ha esvaït a la primera de canvi. El PSC ha fracassat i bona part de la seva culpa ha vingut de la mà del PSOE, encara que no poden estalviar-se d'un mea culpa. Els 25 diputats de Madrid...
Després de la sentència del Constitucional, retallant ferotgement l'Estatut, ens vam creure que el PSOE rescataria l'Estatut amb diferents mesures legislatives, i d'això... res de res. Una vegada més, Zapatero ha incomplert les seves promeses.
Se'm fa difícil arribar a conclusions clares i encara més que siguin esperançadores. Una victòria absoluta del PP, pot ser una sotragada encara més grossa. Estratègies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada