Vespre-nit intensa

Aquest vespre estem a l'expectativa per conèixer la decisió de l'ONU sobre el conflicte de Líbia. Ens han dit que al voltant de les onze del vespre, hora nostra, es posaria a votació la intervenció militar en defensa dels rebels a Gaddafi, que han anat reculant i es troben localitzats a la localitat de Bengasi. Mentre les potències occidentals han anat discutint si intervenien en el país africà, Gaddafi ha anat bombardejant ciutats ocupades pels rebels, fins arribar a la seva seu principal, Bengasi. Alguns pensem que s'ha trigat massa i s'ha permès que el dictador libi s'acarnissés amb la societat civil.

Paral·lelament estem seguint els treballs desesperats per evitar una catàstrofe nuclear al Japó. Entre ahir i avui hem pogut llegir declaracions alarmants, i qualificatius de gravetat. Els fets del Japó han tret protagonisme a Gaddafi, afavorint-lo. Ell n'és conscient i per això ha intensificat els atacs, aconseguint que els rebels abandonessin ciutats que durant uns quant dies havien estat sota la seva protecció.

També avui hem conegut les llistes del PSC d'Arenys i Mataró, i ha servit per fer tot tipus de comentaris i especulacions. La coincidència és la incògnita dels resultats electorals atès el nombre d'opcions polítiques que es presentaran, i la situació política que es viu després dels resultats electorals del novembre passat.

I ha compartit protagonisme, segons el meu criteri, encara que en un altre nivell, la declaració conjunta dels bisbes catalans, sobre els trets nacionals propis de Catalunya. La Conferència episcopal espanyola no ha volgut fer cap declaració. Suposo que no deu estar gaire contenta.

En aquests moments s'acaba de fer la votació a l'ONU i amb l'abstenció de Rússia i la Xina, la resolució ha estat aprovada i per tant, a partir d'ara, poden atacar l'exèrcit libi. Estem construint la història, malauradament de manera tràgica, però amb una mica d'esperança que la guerra a Líbia acabi i el dictador Gaddafi sigui vençut i pagui pel mal que ha fet.