Reflexions al peu del canó

Suposo que quan tot això haurà acabat, em trobaré en millors condicions per reflexionar tranquil·lament i posar ordre a les meves idees, i als records per la meva experiència viscuda, intentant entendre el per què de les garrotades rebudes i la manca de sensibilitat detectada en alguns interlocutors. Quan estàs al mig es fa difícil treure'n grans conclusions. Necessites una mica de perspectiva, la ment descansada i absència de pressió.

Acostumo a dir allò que penso, allò que veig, allò que sé, allò que sento. No sé si n'haig d'estar orgullós, perquè m'he trobat amb molts problemes. M'han assenyalat com a culpable mentre ells m'enganyaven i apunyalaven per l'esquena. No creieu que és pitjor difamar d'amagat que no pas dir la veritat encara que molesti? Jo ho penso així i per això he rebut patacades.

Hi ha situacions en què no pots dir la veritat, ja sigui perquè disposes d'informació privilegiada, o bé perquè no pots crear un conflicte que no sàpigues aturar. Però l'actitud llavors ha de ser la de no parlar, de no dir per no mentir. Et fas, però un tip de mossegar-te la llengua, perquè diries "aquests que tan amablement s'han presentat, com si fossin els teus defensors, són precisament amb qui m'he hagut de barallar per defensar-te", però al final ets tu que quedes malament. Ara bé, no us cregueu que la meva consciència no hi dóna voltes per esbrinar si, en aquests casos, puc dir la veritat, encara que faci mal. Haig d'actuar com si fos un secret de confessió, quan els altres menteixen per quedar bé?

No et cal sortir al carrer per rebre bufatades. A vegades en reps més a dins que a fora. No sempre tens l'amic que et convé, i suposo que tu no li convens a ell. Hi ha amics pitjor que els teus adversaris, però no ho diguis, ai de tu que els descobreixis! ells podran, però, continuar malparlant de tu, d'amagat, per no ferir la teva sensibilitat.

Realment és bo un parèntesi abans d'avaluar el treball realitzat, i això és el que em cal fer quan arribi l'hora. Entretant, però, sense deixar res penjat, es fa dolorós veure que qui més es queixa és qui menys raó té, però encara que la vida no sembli del tot justa, tinc l'esperança que, a la llarga, tot es posarà al seu lloc i els qui han sembrat engany i prepotència, no recolliran el fruit esperat. Ens ho mirarem des de la balconada, plàcidament, perquè... malgrat tot, sóc un afortunat!