Ni resposta ni sensibilitat

Diferents columnistes parlen del paper que juga Europa amb les revoltes del nord d'Àfrica i més concretament a Líbia on es pot acabar amb una guerra civil. No és cap novetat la crítica que es fa per la manca de decisions de la Unió Europea davant de diferents situacions en què es reclama una reacció clara i contundent. Ens trobem sempre amb una manca de lideratge i sobretot, el que és més greu, amb una manca de continguts. És talment una carcassa que ens agrupa, però sense cap tipus d'iniciativa.

Juan-José López Burniol escrivia a La Vanguardia que Europa té les mans netes de tant rentar-se-les com Pilat. En aquest cas és perillós perquè tots hem vist com els nostres governants, del color que fos, es posaven a favor de dictadors com Gaddafi, per tal de rebre favors a canvi. Amb l'excusa de protegir-nos d'Al-qaeda, hem permès que el poble libi hagi sofert durant quaranta anys una dictadura agressiva.

Davant de situacions conflictives ens comencem a mirar els uns als altres, dissimulant i procurant no prendre cap iniciativa de la que ens puguem penedir, però el que fem és deixar d'ajudar i per tant ja hem pres una decisió, normalment la pitjor.

Avui, les notícies que arriben de Líbia són els atacs i contraatacs de les forces fidels a Gaddafi i els rebels, lluitant a les ciutats claus, a l'espera de poder entrar a la capital Trípoli. Les forces americanes estratègicament col·locades a pocs quilòmetres de la capital, difícilment actuaran i només intenten fer pressió al dictador, que per altra part és coneixedor del risc que els EUA patirien si decidissin actuar contra ell. 

L'actualitat a Líbia té el risc de caure en la rutina i, per a molts de nosaltres, desaparèixer de la memòria, com en tants i tants casos ens hem trobat. Deixar de pensar en Líbia, però, no alliberarà els seus ciutadans dels atacs, les morts i el sofriment, però ja no serà portada del Telenotícies ni dels diaris dels nostres països.