El paper del SI als ajuntaments

Arran del trencament del SI són molts els comentaris que es poden llegir i escoltar aquests dies. Quan alguns opinàvem que el SI no tenia futur amb els personatges que el representaven, vàrem rebre alguna crítica amb més o menys mala baba, com si els nostres comentaris fossin destructius. És cert que podíem estar equivocats, però l'experiència et demostra que les coses es munten de baix a dalt i no a l'inversa, i que la política, en democràcia, no necessita de salvadors de la pàtria, sinó de persones amb esperit de servei i ganes de treballar.

Laporta serà el que serà, però la seva actitud a l'hora d'entrar a la política no podia reeixir. Com tampoc persones despenjades d'altres grups amb massa supèrbia i ànsies de protagonisme. En política hi ha molt seguidisme i també gent de bona fe que s'ho creu bastant tot, però entre poc i massa perquè la gent al final de tot tampoc és tonta.

Ara veurem què passa en clau local, i quin paper pot jugar el SI en els diferents ajuntaments en què es presenti. Ara més que mai dependrà de les persones de les respectives llistes, sense que tinguin un component afegit amb el nom que portaran a l'esquena, cosa que sí pot passar amb la gent de CIU, PSC o ERC per donar tres exemples. Fins i tot és probable que l'etiqueta SI sigui tan contraproduent com ara és la del PSC que passa per hores baixes.

Tindrem ocasió de conèixer quins són els objectius de SI a les diferents poblacions on es presentin, i saber en què es diferencien respecte a altres partits polítics, en matèria de serveis socials, ocupació, cultura, joventut... Perquè la independència, que és la gran proclama del SI, passa en segon o tercer terme quan es tracta de governar i fer gestió municipal, sobretot ara que els recursos econòmics són tan escassos i haurem d'estar varis exercicis sense poder fer grans inversions, perquè amb prou feines podrem fer bullir l'olla.

Atenció amb les promeses electorals. No es fieu dels que us prometin massa res, perquè només servirà per enredar, ja que el futur és de paràlisi gairebé total. Cregueu més en les actituds que amb les promeses.