No hi ha dubtes que la notícia d'avui continua essent la situació de Líbia. El dictador ha embogit i ordena atacar totes les ciutats que se li resisteixen, assassinant els militars que es neguen a causar una catàstrofe. És un desastre que hagi de morir tanta gent per un home, i que la resta de mortals no siguem capaços de fer res per evitar-ho.
Les relacions internacionals sempre han estat condicionades als interessos dels respectius països, i és per això que les fronteres siguin tan perjudicials per a la desaparició de figures detestables com en aquests moments és Gaddafi. Això ens hauria de fer pensar quan donem suport a més fragmentacions, tot i que res és tan simple com per generalitzar.
Les darreres notícies que arriben de Líbia fan pensar que el dictador té les de perdre, però no sabem a quin preu. De moment ja és més elevat del que podríem acceptar, però encara no s'ha acabat. Davant d'aquesta situació ja no saps què és millor o pitjor, però sens dubte que la contractació de mercenaris d'altres països per anar en contra de la teva població, és d'un extrem incalculable. Gaddafi ha embogit, però la seva família, els seus fills, es valen d'ell per mantenir-se al poder, i no faran res per frenar el seu pare, perquè saben que és l'única sortida al seu benestar.
Si el fenomen nascut a Tunísia s'ha propagat a Egipte i Líbia, amb una criminalitat in crescendo, no puc imaginar-me què li pot passar al proper estat que li toqui per torn. Serà Bahrein, Iemen, Algèria, Marroc? Hauran après dels exemples que els han precedit?
Avui he aparcat l'article de Rosa Degàs al diari ARA, sobre la ideologia que s'amaga darrera les retallades del nou govern català, o de la derrota del PSC al Parlament, quan intentava salvar l'impost de successions, o la ministra Chacón, que no descarta presentar-se com a relleu de Zapatero, i que diu sentir-se cada vegada menys nacionalista, o del 23F del que avui es commemorava el seu 30è aniversari... molts temes que han cedit protagonisme al desastre que pateix Líbia, en mans d'un boig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada