TV3 al País Valencià

L'apagada de TV3 al País Valencià, per la pressió de la Generalitat valenciana, ha estat motiu de multitud d'apunts per Internet, la majoria contràries a les sancions imposades als responsables d'Acció Cultural del País Valencià, encara que també n'hi hagut de favorables.

Ningú pot posar en dubte la potestat del govern valencià de fer clausurar unes emissions que no són legalitzades, i s'ha de respectar la seva decisió. Una altra cosa és que entenguem que la seva actuació té una finalitat clara de trencament entre Catalunya i País Valencià, que la dreta valenciana defensa des de sempre.

Al marge de la legalitat i de l'objectiu perseguit pel govern valencià, ningú em podrà discutir que no sigui una bajanada, en ple segle XXI, fer mans i mànigues per evitar l'emissió d'un canal de televisió, a no ser que estiguéssim parlant d'un país totalitari com Corea del Nord. Els valencians han pogut seguir en directe tots els detalls de la revolució dels egipcis, a la plaça Tahrir, però no poden veure què passa a la plaça Catalunya de Barcelona.

Algú pot pensar que l'acció del govern del Partit Popular valencià té lloc per protegir la salut ideològica dels valencians? És TV3 realment un problema per als valencians, del qual les autoritats han de prevenir? De què tenen por?

Podria entendre la por del senyor Camps en la defensa de la llengua valenciana, per la influència del català, ell que té molt clar que es tracta de dues llengües diferents, però llavors la coherència el portaria a cancel·lar les emissions de TVE i les emissores privades, perquè el castellà encara els afectaria més. Ja és curiós la seva defensa de la llengua quan pràcticament sempre empra el castellà.

La història no donarà la raó a qui ara nega TV3 als seus ciutadans, sinó que recordarà aquest període de temps com un episodi gris, amb governants grisos, que tothom voldrà oblidar el més aviat possible. Entretant, però caldrà denunciar els fets i donar suport els valencians que volen exercir el seu dret a sintonitzar una emissora germana, que val el que val, però que ningú hauria de privar-los.