La por al cos

Els diaris digitals es fan ressò avui de les paraules d'Aznar en una trobada amb gent del PP a Lleó. El diari ARA titula: "Aznar ordena Rajoy que retalli l'estat de les autonomies si governa". Aznar considera que l'estat autonòmic és inviable i que s'ha de fer retallades; que no pot haver-hi duplicitat amb l'actuació del govern central.
Amb aquestes paraules, sense haver sentit res més, se'm fa dífícil treure conclusions del sentit del discurs. Hi poden haver diferents interpretacions. La més lògica, segons la meva manera de pensar, seria que hi ha autonomies que ni volen ni els funciona, i que estarien igualment contents de ser governats directament pel Govern de l'Estat. D'aquesta manera, només caldria mantenir les autonomies que realment tenen vocació i volen autogovernar-se. Caldria igualment deixar d'exercir competències centrals quan aquestes estiguessin traspassades a les autonomies, i per tant ja no hi hauria duplicitat.
Però hi ha altres lectures de les paraules d'Aznar. La més malèvola seria pensar que Aznar no vol que Catalunya ni el País Basc avancin més en la reivindicació dels seus drets d'autogovern, i que cal tallar-nos les ales. Tirar enrere, més enrere del que permetia l'anterior estatut. Seria un posicionament totalment centralista que faria desaparèixer la transició política des del 75.
Coneixent el senyor Aznar i escoltant les declaracions dels diferents membres del PP, malfio que aquesta segona lectura és la més real, i la que ens ha de posar la pell de gallina, i la por al cos. Espanya no pot sentir a parlar d'independència i molts creuen que hem allargat més el braç que la màniga. El rebombori per a la independència mogut per uns nous partits (SI, Rcat) ha fet sorgir amb més força els partits de l'extrem oposat (C's) o radicalitzar el posicionament centralista d'altres (PP). És lògic que si s'estira la corda per un cantó, els de l'altre vulguin fer el mateix, amb el perill que es trenqui. Això no vol dir que no s'hagi d'estirar, sobretot quan fa temps que la corda s'arrossega i no ens condueix enlloc.
Estarem atents amb què passa i qui s'emporta la victòria a les eleccions generals de 2012, per conèixer de quin mal hem de morir. És per tot això que caldrà anar més junts per fer més força i entomar la batzegada. Ens queda un any per planificar l'estratègia.