Els fets de Tunísia són excepcionals no només pel que representa per a un país, sinó per tractar-se d'un país àrab. La revolta dels joves ha provocat que el seu president, després de suspendre el govern, acabés sortint del país. Segons les darreres informacions, és l'exèrcit qui s'ha fet càrrec de l'ordre del país, amb actuacions de pillatge, com acostuma a passar en situacions de revolta i descontrol.
No conec el país, però pel que m'han explicat era el país del Magrib més occidentalitzat. Els seus veïns Marroc i Algèria, m'imagino que deuen estar molt atents als esdeveniments, i no ser si algú creu que seria una sortida per als propis problemes. Occident també està a l'expectativa atès que el govern del president era un aliat d'occident, que mantenia marginat qualsevol moviment fonamentalista, que és el que fa por. Ara, amb la convocatòria d'eleccions que ha anunciat el fins ara president del Parlament, i que s'ha erigit com a president interí, caldrà veure si tots els corrents polítics són acceptats per optar a governar el país.
Com a veïns del Mediterrani cal desitjar-los que puguin preparar una campanya electoral amb calma i esdevenir un país democràtic de nom i de fet. Sortir de la dictadura del seu expresident, representarà aire fresc. Nosaltres, entretant, estem preocupats pel que puguin acabar decidint el PP i el PSOE sobre l'estat de les autonomies. No vull comparar la situació ni tampoc la manera de sortir-se'n, però els hi vull dir que la democràcia no ho és tot, que el que estan fent és un primer pas, molt important, cap a una situació democràtica que respecti els seus drets.
Serà el moment de veure si realment Tunísia i la seva gent es troba lluny dels seus veïns, quins partits polítics opten a governar el país, el seu nivell d'independència dels moviments islamistes, i la capacitat per donar resposta a les reivindicacions de la ciutadania. Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada