Més sobre els resultats electorals

Avui ha estat un dia de comentaris i reflexions sobre els resultats electorals d'ahir diumenge, alguns de raonats i d'altres d'interessats. Normalment són els grans líders els que porten l'aigua al seu molí, i qualsevol circumstància l'aprofiten per escombrar cap a casa. Entre aquests comentaris hi situo els que hi veuen una resposta a la política de Zapatero i el camí cap a l'entronització de Rajoy. En canvi n'he vist d'altres que m'han semblat correctes i alliçonadors, com és el cas de les paraules de Ferran Mascarell al diari ARA. (he intentat posar el link, però no me n'he sortit).

Realment tothom ha de reflexionar, però hi ha dos partits que no tenen cap altra solució que fer-ho i trobar solucions per continuar endavant. Em refereixo al PSC i ERC. El PSC ha de decidir què vol ser de gran, i sentar les bases per aconseguir-ho. No pot estar marejant la perdiu tot intentant acontentar tothom. El PSC ha de deixar ben clar si és un partit catalanista o no; si opta sincerament pel federalisme com a forma de relacionar-se amb Espanya; si vol actuar com a partit d'esquerres o no. Cal també una renovació de les persones que fa massa temps que figuren al capdavant i que no deixen avançar el partit cap a posicions més d'acord amb la realitat actual. S'ha de mobilitzar la gent amb el cap i no amb el cor. S'han d'eliminar actituds populistes i dir les coses clarament pel seu nom. S'ha de treballar amb transparència sense amiguismes i trifulgues.

Per la seva banda, ERC, que ha passat de ser la tercera força al Parlament, a la cinquena, ha d'analitzar quin paper vol jugar i amb qui vol anar de costat, si amb l'opció radical de SI o amb el nacionalisme de CIU. Durant la campanya ha volgut donar una imatge molt decidida cap a l'autodeterminació, però vistos els resultats, potser li interessa més tocar de peus a terra i no pretendre fer volar coloms. No podem oblidar la composició global del Parlament, amb un PP crescut i C's consolidats, ambdós contra qualsevol intent de reivindicar l'autodeterminació, i amb una situació de crisi econòmica que cal afrontar seriosament per aconseguir sortir-ne el més aviat possible.

La reflexió no acaba aquí, sinó que té més llarga durada, sense oblidar, però, que d'aquí a pocs mesos hi ha una nova convocatòria electoral, on s'han de decidir governs tan importants com l'Ajuntament de Barcelona o la mateixa Diputació, fins ara en mans dels partits d'esquerra.