Aquest cap de setmana, tal com ja s'anava donant, la notícia de portada ha estat la visita del Papa a Barcelona. Una oportunitat per manifestar-li el suport i també la crítica. Segons les informacions rebudes, s'esperava més persones pels carrers de Barcelona, i els contraris han estat més que res testimonials, com calia esperar. La Sagrada Família ja és Basílica i serveix, si més no, per convèncer els que no s'ho acabaven de creure, que l'obra s'acabarà.
El meu cap de setmana ha estat avorrit, acabant de passar els dies de mal de panxa que ja detectava el dimecres quan escrivia el post. Quan estàs malalt no tens ganes de fer res i el dia es fa molt llarg. He deixat d'anar a diferents actes que s'han celebrat de divendres a diumenge, un cap de setmana, per cert, ben farcit.
No hi ha mal que per a bé no vingui, i això ha passat avui, que he tingut més temps de llegir el diari, de manera més exhaustiva, sense limitar-me a les notícies, com em passa sovint. L'article que m'ha cridat l'atenció el signava Núria Peláez, a La Vanguardia, i el titulava "Massa preparats", amb el subtítol "La crisi incrementa la sobrequalificació i dispara la xifra d'universitaris que somien ser funcionaris".
Segons CCOO uns 450.000 catalans estan més ben preparats del que es necessita per al lloc de treball que ocupen, un 14,5% de la població activa (dades 2009), i un 30% si ens fixem només amb els joves. Segons l'articulista la crisi ha afavorit la qualificació, en què les persones a l'atur ho han aprofitat per formar-se, i els universitaris han pres el lloc a moltes persones de l'atur, encara que el treball requerís una formació menor.
Si ens fixem en el món del funcionariat, hi ha un cert malestar per part de les persones sense titulació acadèmica pel fet que hi hagi titulats universitaris ocupant plaça d'auxiliars administratius. A l'article també diu que un 35% dels aturats es plantegen estudiar oposicions com a alternativa, i que un 15% ja les estan preparant.
De tot això se'n poden fer moltes lectures, per entendre com pugen els nostres fills, conèixer quines possibilitats tenen per al seu futur, a nivell formatiu, però també laboral. A casa sempre diem que la competència serà important i per això cal la formació, perquè a l'hora de la veritat, compta i desfà l'empat. L'altra cosa és confiar que una vegada acabada la carrera ja es trobi la feina. Això també s'ha de tenir molt clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada