Esperant el xiulet de sortida

Falten menys de dues hores perquè comenci oficialment la campanya electoral, i us haig de dir que coneixent com va tot, és d'admirar els voluntaris que estan a punt de sortir a enganxar cartells. Sovint ens quedem en el que veiem i imaginem, però desconeixem què hi ha al darrere.

Veurem si entre tots són capaços d'engrescar la colla i que l'abstenció no resulti ser la guanyadora. De fet és el que més preocupa, i si som sincers ens hauria de preocupar a tots, també els que no optem a ser escollits. Perquè encara que jo no em conformi amb el model de democràcia representativa, sí que li dono molt de sentit la participació a les eleccions. Sense consolidar aquesta fase, no arribarem mai a la democràcia participativa. No es tracta només de criticar, sinó que cal aportar solucions, alternatives i arguments, que d'aquests en falten molts.

Jo votaré, i tu hauries de fer el mateix. Votaré l'opció que considero més vàlida per a la gestió del meu país, però seré molt crític amb els escollits. No els hi demanaré res que no hagin promès, però exigiré tot allò que han afirmat que farien. No tant els resultats, que depenen de moltes variables, sinó les actituds, les instruccions, l'actuació.

No ens ha de preocupar tant si els nostres polítics acaben realitzant tot allò que han promès, per la pròpia dificultat sobrevinguda, però no els podem permetre que escullin un camí diferent al que han traçat i dibuixat en campanya. Suposo que és l'experiència que et fa veure que no sempre pots aconseguir allò que volies, però només si no t'hi has fet tant com has pogut, et sentiràs frustrat. Qui lluita per uns ideals no pot ser acusat de mentider ni fals. És aquell que promet allò que no creu, i no fa res per aconseguir-ho, qui ha de ser criticat, perquè en el fons ha estat cuinant un engany.

M'imagino les brigades de cola totes preparades per iniciar la sortida cap a les cartelleres degudament reservades. Avui ja no s'acostuma a penjar cartells a qualsevol lloc, sinó que ens hem tornat una mica civilitzats. Espero poder repetir el mateix el dia de reflexió, quan s'hagin enganxat tots els cartells.

Teniu quinze dies per pensar, però de la cosa que no podeu dubtar és d'exercir el vostre dret a votar.