Seguint les puntaires

Hem fet una escapada a Malgrat. És una d'aquelles poblacions que només coneixes de passada en cotxe, però que no t'hi atures mai, a no ser que... Jo hi he anat un parell de vegades, però només coneixia el camp de futbol. El motiu de les meves anteriors visites és clar.

Avui l'excusa ha estat la trobada de puntaires que tenia lloc al casc antic de Malgrat. La Clara, seguint totes les convocatòries, hi ha anat i li hem volgut donar una sorpresa, alhora que aprofitàvem per sortir a escampar la boira.

Tot i que no hem voltat gaire, m'ha fet bona impressió. Tenen el que no tenim a Arenys: extensió de terreny pla. Els carrers del centre estaven en obres tot i la temporada d'estiu i no sé si això també era motiu de crítica per part dels establiments comercials. Les obres només agraden quan s'han acabat.

Les puntaires ocupaven una bona part d'un dels carrers principals del centre, però, tot i que n'hi havia moltes, no hi havia gaires seguidors i admiradors de la seva obra. He pensat que una tarda xafogosa d'estiu convidada més anar a la platja que no pas passejar pels carrers de Malgrat. 

M'he fixat amb les puntes i he arribat a la conclusió que a part de la tècnica és molt important el bon gust. El bon gust a l'hora d'escollir el model. Si bé és cert que les puntes de gran dificultat acostumen a agradar, pots trobar puntes més fàcils de fer, però boniques. Penso que les puntaires han de ser persones treballadores, organitzades, polides i endreçades. Que els agradi l'artesania, tinguin paciència i es vulguin superar.

Estic content que la meva filla sigui puntaire i hi vagi de gust. A més... crec que hi té força traça. No sé si sóc prou objectiu... Hem acabat el dia a Lourdes d'Arenys de Munt, que el meu pare no hi havia estat mai, i ell és un fidel seguidor de la Verge, que la va a visitar a França any rere any, des ja en fa quaranta-quatre.