Gràcies

Us adoneu quan les persones donen gràcies? les donen conscientment o per rutina? acostumeu a donar-les? Avui ho pensava arran d'una intervenció que vaig fer divendres, però no pensava tant en les gràcies que dones quan algú et fa un servei, o un favor, sinó aquelles gràcies que els creients donen al Creador, i que els no creients no sé com s'ho fan.

Gràcies per tenir tot el que tenim, de viure en l'entorn que vivim, de rebre tot el que rebem, de ser conscients que podem agrair alguna cosa. Només cal bellugar-te una mica per la vila i t'adones que hi viuen persones que s'ho passen molt malament. No tenen feina o salut, ni familiar amb qui conviure, o amics amb qui compartir. Persones que no han tingut la sort de néixer en un ambient amable, sinó immersos des del primer moment amb penes, amb problemes, sense poder rebre una bona educació, amb famílies desestructurades.

Això ho passem per alt, intentant dissimular i no voler veure la veritat. Em pregunto com és que hi ha persones que no se n'adonen? com pot ser que hi hagi qui giri el cap a l'altre costat? Com pot ser que no sempre ho veiem?

Dono gràcies a la feina que estic fent perquè manté la meva sensibilitat i col·laboro modestament a millorar la situació d'algunes persones i a encomanar la sensibilitat a amics i amigues. No es tracta de fer caritat, sinó d'ajudar els altres a sortir dels problemes, fent-ho de la manera més natural, sense grans sacrificis ni haver de rebre cap homenatge.

Avui hi pensava mentre contemplava gent feliç, però no per això amb tota la salut del món ni amb la vida fàcil. Senzillament contents perquè estaven agraïts amb el que havien rebut.