Pujol, un referent

Les declaracions de Pujol no poden haver engrescat els independentistes de qui podien esperar més entusiasme cap a la independència. Pujol és intel·ligent i no es deixa portar per sentimentalismes. Això no vol dir que no sigui un gran crític del tracte que Espanya fa a Catalunya. Evidentment que defensa el dret a decidir, encara que no es decanti per la independència.

Hi ha massa sectarisme entre els quatre instigadors de la independència contra les persones que estan per una Espanya federal. Estic d'acord amb Pujol que el model és el canadenc, un federalisme asimètric. Un model que Espanya està a anys llum d'acceptar-lo, però que seria la solució més idònia.

Veurem la reacció dels partits polítics a les paraules de Pujol, especialment Convergència Democràtica de Catalunya, amb Artur Mas al capdavant que ha d'anar trampejant la situació amb aquests rebrots independentistes escenificats en les consultes populars. És molt diferent parlar quan saps que aviat t'hauràs de presentar a una consulta popular, que fer-ho sabent que tens 80 anys i ningú et prendrà res.

També coincideixo en què la democràcia espanyola no estarà en perill, però serà de baixa qualitat. Polítics com Pujol i contemporanis d'ell, no n'hi ha. Els actuals polítics tenen molt que desitjar, el seu nivell és baix i els resultats se'n ressenten. I és una llàstima perquè ara necessitaríem gent capacitada, líders polítics que ensenyessin l'estratègia per avançar com a poble davant les dificultats que ens posen des de l'Espanya nacionalista, l'excloent. No necessitem exaltadors ni somiatruites. Ni catalans d'espardenya i barretina. Necessitem integradors, persones que sàpiguen sumar. Catalans que no s'avergonyeixin dels altres catalans.