Ja no recordo el temps que feia que no baixava a Barcelona per veure teatre. És ben bé que cada època és diferent, i les activitats configuren l'entorn i actituds. Malgrat tot em sap greu aquest parèntesi tan llarg. Hem convingut que ho hem de fer més sovint i no deixar que la vida se'ns mengi. Aquí rau el secret.
Nit de Reis, un Shakespeare per riure i gaudir del text. No es tracta de buscar l'argument, sinó el diàleg, les metàfores, el sentit de les paraules, el color del text. L'escenografia m'ha agradat i els actors, sobretot els protagonistes, els que tenen més paper, també.
El passat no s'oblida i haig de confessar que en veure el muntatge recordava el meu pas per Vic, i m'imaginava els problemes que hi hauria si s'hagués de representar a l'Atlàntida, l'antiga Atlàntida. M'imagino que els muntatges me'ls miro diferent d'una persona normal i corrent que no ha vist l'espectacle des de l'altra banda del teló.
El públic d'aquesta tarda era el públic de diumenge a la tarda. En això també hi he pensat, i sobretot he recordat les dificultats per encertar les obres, el dia i l'hora de representar-les per aconseguir més taquilla. Tots aquests pensaments no em priven de seguir amb interès l'obra, però l'acompanyen i m'acompanyen.
No cal dir que us recomano que l'aneu a veure i segur que passareu una vetllada agradable, oblidant-vos de les desgraciades converses dels telenotícies o els diaris, fent un parèntesi a la vostra vida, que bé s'ho val. Per un moment entres en un espai diferent, una època històrica que t'han explicat i has imaginat, i t'oblides de la realitat que vius. És un moment per agafar aire i força, amb un aliment cuinat per uns adaptadors de l'obra d'un gran mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada