A La Vanguardia podies llegir "El Govern només promet estudiar amb tranquil·litat la proposta de reforma de la Llei del Tribunal Constitucional". De fet ha estat una sortida elegant del president del govern espanyol al representant del PSC, el senyor Iceta. Dic que es tracta d'una resposta elegant, perquè el senyor Zapatero sap molt bé, i així ho deixa anar, que amb els vots del PSOE no n'hi ha prou, i coneix la posició del PP. Fins i tot podria jugar a fer de bo, deixant al PP la feina bruta.
Tenim molts fronts oberts tots encaminats a l'assentament dels nostres drets com a poble diferent a l'espanyol, amb el grau i posicionament que cadascú vulgui o pugui acceptar. En aquesta batalla hi anem sense aliats, potser perquè no hem fet bé la feina o perquè a ningú li interessa la nostra situació.
Les darreres declaracions i el posicionament del Parlament català no és que no em mereixi confiança, però em fa l'efecte que ens despita i ens fa mirar cap un altre lloc. Tinc por que arribem a obsessionar-nos i que això no sigui patrimoni d'uns pocs il·luminats, sinó que tots hi acabem caient.
Voldria pensar que els punts de coincidència entre les quatre forces polítiques no són una casualitat, sinó que es tracta del principi d'un gran acord, però... tot i la meva innocència, no hi veig futur, sobretot a pocs mesos d'unes eleccions que tothom voldrà guanyar, per sobre dels interessos del poble que diuen voler servir.
És bo, però, que prenguem nota del què està passant i ens estan dient, per després donar la nostra opinió, si més no el dia de les votacions, decantant el nostre vot cap a la força política que més ens hagi convençut.
La desgràcia de tot plegat és que sigui quin sigui el resultat electoral de la tardor d'enguany, o el que pugui ser l'any 2012, el Tribunal Constitucional continuarà essent un organisme hereu d'un poder judicial anquilosat en el passat, gens independent, i encara menys representatiu de la societat que jutja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada