Hem fet una escapada a Vic per veure el pare. Aquests dies ha voltat amb ma germana i, encara que mig refredat, se'l veia bé. S'ha de dir que estem fent el compte enrere per celebrar els 90. Tinc ganes que en aquesta ocasió sigui possible ja que no ho va ser per celebrar els 50 anys de casats.
Una calamarsada inesperada se'ns ha presentat a l'alçada de La Garriga-Figaró, a l'altra banda, però ens esperava el sol, un xic espantat, això sí, però un dia clar amb les muntanyes que rodegen Osona mig tapades per boires i núvols baixos.
Es tractava de menjar la mona, l'avi Jaume és el padrí de la Clara, però abans hem anat a fer una visita, a casa el meu cosí, en Joan Maria, que feia anys que no veia. Els meus cosins són 12 germans, i ens portem uns quants anys.
Segurament no coneixeu al meu cosí, però si amb qui està casat i tenen uns quants nets. És la Pilarín Bayés, la ninotaire. La Pilarín s'ha fet gran, com és natural, però no ha canviat gens. És una persona súper amable i senzilla que no es val del seu saber, del seu art, a l'hora de conversar. Fa com si el que dibuixa fos tan fàcil i no tingués cap mèrit, però només veient com ho fa i el què ha arribat a fer, te'n pots fer la idea.
Ha estat una visita agradable en què ens ha ensenyat el seu taller. La darrera vegada que hi vaig anar treballava a l'antic garatge. Ens deia que ho havia fet durant més de trenta anys. L'antiga piscina que ara tenen com a bassa, s'hi ha parat un ànec per refrescar-s'hi.
Tot i ser el mes d'abril feia fresca, de fet el Montseny es veia enfarinat i majestuós des de la sala d'estar. Una visió del Montseny totalment oposada a la que podem veure des d'Arenys, el Montseny que jo sempre havia conegut, el que tenia vist durant tota la meva infantesa.
Una mica atabalats hem tornat a casa, amb música de no sé pas qui, però que agradava als meus fills. Avui no ha sonat la música clàssica com fins ara ha estat habitual. El culpable, jo mateix perquè he connectat el seu Ipod al cotxe. Serà sempre així?
Recordeu quin ha estat el darrer llibre o revista que heu tingut entre les mans, amb dibuixos de la Pilarín? Ens ha obsequiat amb un llibre de la sèrie d'institucions, en el nostre cas l'Institut de les Lletres Catalanes, i ens ha ensenyat el llibre que estava il·lustrant sobre la història i patrimoni de Brugges, la considerada Venècia del nord. És tota una filigrana.
Una calamarsada inesperada se'ns ha presentat a l'alçada de La Garriga-Figaró, a l'altra banda, però ens esperava el sol, un xic espantat, això sí, però un dia clar amb les muntanyes que rodegen Osona mig tapades per boires i núvols baixos.
Es tractava de menjar la mona, l'avi Jaume és el padrí de la Clara, però abans hem anat a fer una visita, a casa el meu cosí, en Joan Maria, que feia anys que no veia. Els meus cosins són 12 germans, i ens portem uns quants anys.
Segurament no coneixeu al meu cosí, però si amb qui està casat i tenen uns quants nets. És la Pilarín Bayés, la ninotaire. La Pilarín s'ha fet gran, com és natural, però no ha canviat gens. És una persona súper amable i senzilla que no es val del seu saber, del seu art, a l'hora de conversar. Fa com si el que dibuixa fos tan fàcil i no tingués cap mèrit, però només veient com ho fa i el què ha arribat a fer, te'n pots fer la idea.
Ha estat una visita agradable en què ens ha ensenyat el seu taller. La darrera vegada que hi vaig anar treballava a l'antic garatge. Ens deia que ho havia fet durant més de trenta anys. L'antiga piscina que ara tenen com a bassa, s'hi ha parat un ànec per refrescar-s'hi.
Tot i ser el mes d'abril feia fresca, de fet el Montseny es veia enfarinat i majestuós des de la sala d'estar. Una visió del Montseny totalment oposada a la que podem veure des d'Arenys, el Montseny que jo sempre havia conegut, el que tenia vist durant tota la meva infantesa.
Una mica atabalats hem tornat a casa, amb música de no sé pas qui, però que agradava als meus fills. Avui no ha sonat la música clàssica com fins ara ha estat habitual. El culpable, jo mateix perquè he connectat el seu Ipod al cotxe. Serà sempre així?
Recordeu quin ha estat el darrer llibre o revista que heu tingut entre les mans, amb dibuixos de la Pilarín? Ens ha obsequiat amb un llibre de la sèrie d'institucions, en el nostre cas l'Institut de les Lletres Catalanes, i ens ha ensenyat el llibre que estava il·lustrant sobre la història i patrimoni de Brugges, la considerada Venècia del nord. És tota una filigrana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada