Via Federal

Aquesta tarda-vespre m’he escapat fins a Barcelona per assistir a l’inici de campanya de Ciutadans pel Canvi (CpC). Es tracta d’una nova campanya que comença amb el bon record de la feina ben feta amb la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Llei Electoral catalana, encara que amb el regust del mal paper que, fins ara, han fet els partits parlamentaris, sobretot CIU que no ha cedit en res, quan sí que ho ha fet la resta dels partits. Evidentment deixo al marge el PP que des de fa temps està outside.

M’agrada destacar la predisposició de CpC per treballar en temes sense importar-los si queda bé o són ben vistos. Ara ni estava de moda la Llei Electoral ni el Federalisme. La moda està en la independència i les consultes populars, i ho serà fins que la moda passi. I és una llàstima perquè no es pot jugar amb la gent ni amb els seus sentiments.

El federalisme serà una bona idea o solució o no ho serà, agradarà o no, s’hi estarà a favor o en contra, però com a mínim és una sortida viable, que no vol dir fàcil. El decàleg que ens han presentat no és poca cosa i si fóssim capaços d’explicar la idea, segur que ho entendria més gent.

Hi ha hagut un parell de idees que voldria reproduir, perquè m’han semblat interessants. Per una banda s’ha dit que el federalisme seria estadísticament la millor opció si tinguéssim en compte les dues primeres opcions de tots. Els federalistes l’escollirien com a primera opció, mentre que els independentistes l’escollirien com a segona opció i els autonomistes també. Evidentment es tracta d’una hipòtesi que caldria analitzar si es compleix. L’altra idea seria la pròpia definició del federalisme. Es tracta d’unir la diversitat, sense unificar. A mi tot allò que suma, m’hi apunto, però que no em facin renunciar a la meva personalitat, a la meva realitat, a les meves diferències.