Parlar de pobresa és parlar de política? Criticar la manca de sensibilitat de molts, és fer política? En sentit ampli tot és política i sortosament no tot es limita a parlar de partits polítics. En aquesta línia permeteu-me que us comenti la notícia amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de la situació econòmica de l'any passat.
Segons la Encuesta de Condiciones de Vida, el sistema per calcular el nivell econòmic de les famílies espanyoles, l'any 2009 el 19,5% dels espanyols varen viure per sota del llindar de la pobresa(*), 5,8 punts per sobre de les dades de 2008. Segons el mateix estudi, el 13,7% de les llars espanyoles varen tenir dificultats per arribar a finals de mes, la xifra més alta dels darrers sis anys.
Per edats, les persones més grans de 65 anys són les més perjudicades, seguides dels joves per sota dels 16 anys. I es poden llegir més dades, algunes de curioses, a qualsevol dels mitjans de comunicació, però ens hem de quedar amb la preocupació que la crisi és forta i que encara hi ha moltes persones que s'ho estan passant malament. Unes persones que veuran reduïda la seva capacitat de recursos a partir del dia 1 de juliol, perquè un govern d'esquerres ha decidit apujar dos punt l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
L'error del PSOE no és l'únic, sinó que se suma a totes les mesures inconnexes i poc coherents, de la seva política econòmica. No em cansaré de repetir el meu rebuig a la mesura socialista, com si a base d'insistir hagués d'aconseguir fer-los canviar d'opinió. No serà així, però com a mínim ningú podrà dir que m'he afegit al carro, sinó que he estat crític, en primer lloc per la inoportunitat de la decisió, però també perquè sigui precisament un partit d'esquerres qui decideixi aplicar, en època de crisi, un impost universal per compensar, en el fons, la reducció d'impostos que graven als que en tenen més. Ho enteneu vosaltres? jo no.
(*) - aquell nivell d'ingressos per sota del qual és impossible satisfer les necessitats vitals.
Segons la Encuesta de Condiciones de Vida, el sistema per calcular el nivell econòmic de les famílies espanyoles, l'any 2009 el 19,5% dels espanyols varen viure per sota del llindar de la pobresa(*), 5,8 punts per sobre de les dades de 2008. Segons el mateix estudi, el 13,7% de les llars espanyoles varen tenir dificultats per arribar a finals de mes, la xifra més alta dels darrers sis anys.
Per edats, les persones més grans de 65 anys són les més perjudicades, seguides dels joves per sota dels 16 anys. I es poden llegir més dades, algunes de curioses, a qualsevol dels mitjans de comunicació, però ens hem de quedar amb la preocupació que la crisi és forta i que encara hi ha moltes persones que s'ho estan passant malament. Unes persones que veuran reduïda la seva capacitat de recursos a partir del dia 1 de juliol, perquè un govern d'esquerres ha decidit apujar dos punt l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
L'error del PSOE no és l'únic, sinó que se suma a totes les mesures inconnexes i poc coherents, de la seva política econòmica. No em cansaré de repetir el meu rebuig a la mesura socialista, com si a base d'insistir hagués d'aconseguir fer-los canviar d'opinió. No serà així, però com a mínim ningú podrà dir que m'he afegit al carro, sinó que he estat crític, en primer lloc per la inoportunitat de la decisió, però també perquè sigui precisament un partit d'esquerres qui decideixi aplicar, en època de crisi, un impost universal per compensar, en el fons, la reducció d'impostos que graven als que en tenen més. Ho enteneu vosaltres? jo no.
(*) - aquell nivell d'ingressos per sota del qual és impossible satisfer les necessitats vitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada