No em podia passar per alt, primer per tractar-se de Vic i també perquè durant vuit anys vaig estar treballant al Padró d'Habitants, i ara, com a regidor de Nova Ciutadania fins aquest any i regidor d'Administració General en aquest mandat, he estat i estic molt lligat amb temes d'empadronament.
Haig de dir que em va sorprendre l'actitud decidida de l'Ajuntament de Vic, amb el seu alcalde al capdavant, no pas perquè pensés que era una ximpleria el que estava dient, sinó pel seu atreviment en tocar un tema tan sensible.
La posició plantejada a Vic no és, al meu entendre, una bona solució ni tampoc justa, però cal que se sàpiga que en qüestió d'immigració hi ha uns buits legals que perjudiquen directament l'administració local i que quan escolto la ministra De la Vega fer afirmacions tan alegrament, "Hay que sujetarse a la ley", jo li respondria que hi ha un cúmul de contradiccions en les lleis que toquen d'una manera o altra el fet migratori, que provoca desconcert i indefensió als ajuntaments.
Si bé abans s'entenia el Padró com l'eina municipal que permetia planificar des d'un punt de vista urbanístic, social, econòmic, i la responsabilitat del seu manteniment era dels ajuntaments, ara tot plegat s'ha desvirtuat i és l'Institut Nacional d'Estadística (INE) qui fa i desfà, i no rep cap conseqüència de la seva fiabilitat o no, de si s'ajusta a la realitat o no.
Qui rep les conseqüències dels pisos pastera? dels contractes il·legals d'habitatges? dels pisos habitats sense cèdula d'habitabilitat? de la llista d'aturats en una població? El ministre Gorbacho sap que hi ha unes reivindicacions dels alcaldes per aconseguir resoldre les contradiccions entre lleis de diferent competència. Fa molts anys que es reclama una legislació clara que evitaria posicions com la de l'Ajuntament de Vic, que no comparteixo, ja que penso que el Padró ha d'explicar qui viu a la població independentment de la seva situació jurídica, social, política... però en canvi s'ha de poder regular que els pisos on s'empadronen les persones, disposin de la cèdula d'habitabilitat, tinguin un contracte de lloguer o propietat registrat, no sobrepassin el nombre de persones que hi caben... Estar empadronat et dóna drets, però també t'exigeix deures, i els ajuntaments, com administració més propera a la ciutadania, han de poder treballar amb les millors eines i en les millors condicions possibles. El tema dóna per molt més del que s'escriu en un post, i m'agradaria que l'alarma de Vic servís per trobar les solucions que fa tants anys es reclamen.
Haig de dir que em va sorprendre l'actitud decidida de l'Ajuntament de Vic, amb el seu alcalde al capdavant, no pas perquè pensés que era una ximpleria el que estava dient, sinó pel seu atreviment en tocar un tema tan sensible.
La posició plantejada a Vic no és, al meu entendre, una bona solució ni tampoc justa, però cal que se sàpiga que en qüestió d'immigració hi ha uns buits legals que perjudiquen directament l'administració local i que quan escolto la ministra De la Vega fer afirmacions tan alegrament, "Hay que sujetarse a la ley", jo li respondria que hi ha un cúmul de contradiccions en les lleis que toquen d'una manera o altra el fet migratori, que provoca desconcert i indefensió als ajuntaments.
Si bé abans s'entenia el Padró com l'eina municipal que permetia planificar des d'un punt de vista urbanístic, social, econòmic, i la responsabilitat del seu manteniment era dels ajuntaments, ara tot plegat s'ha desvirtuat i és l'Institut Nacional d'Estadística (INE) qui fa i desfà, i no rep cap conseqüència de la seva fiabilitat o no, de si s'ajusta a la realitat o no.
Qui rep les conseqüències dels pisos pastera? dels contractes il·legals d'habitatges? dels pisos habitats sense cèdula d'habitabilitat? de la llista d'aturats en una població? El ministre Gorbacho sap que hi ha unes reivindicacions dels alcaldes per aconseguir resoldre les contradiccions entre lleis de diferent competència. Fa molts anys que es reclama una legislació clara que evitaria posicions com la de l'Ajuntament de Vic, que no comparteixo, ja que penso que el Padró ha d'explicar qui viu a la població independentment de la seva situació jurídica, social, política... però en canvi s'ha de poder regular que els pisos on s'empadronen les persones, disposin de la cèdula d'habitabilitat, tinguin un contracte de lloguer o propietat registrat, no sobrepassin el nombre de persones que hi caben... Estar empadronat et dóna drets, però també t'exigeix deures, i els ajuntaments, com administració més propera a la ciutadania, han de poder treballar amb les millors eines i en les millors condicions possibles. El tema dóna per molt més del que s'escriu en un post, i m'agradaria que l'alarma de Vic servís per trobar les solucions que fa tants anys es reclamen.
Per una vegada, estic totalment d'acord amb tu. Alguna cosa s'ha de fer per posar en evidència les contradiccions jurídiques i competencials de l'Estat en matèria de població. Aquest no és un cas de xenofòbia, com alguns volen vendre, sinó una crida d'atenció a l'Estat de que els Ajuntaments no ho aguanten tot i la situació es fa irrespirable.
ResponEliminaSi se'ls atorga responsabilitats, també se'ls ha de dotar dels recursos necessaris per poder gestionar-ho.