Comença un cap de setmana atapeït, amb molts actes, però sobretot singulars. Hi ha una concentració d'activitats que provoca que les hores passin volant, i també algun acudit divertit. Ho dic perquè ahir vaig veure el títol d'un apunt d'un bloc d'un noi d'ERC, segons s'afirmava a poliblocs.cat, que em va recordar les paraules del llavors president del Barça quan es va referir a la ciutat de Barcelona que duia el nom del club. Doncs ahir, aquest noi criticava TV3 i la vinculava al PSC perquè havia fet contraprogramació a les consultes del 13D, organitzant per al mateix diumenge la Marató. Us fa gràcia o bé pena? a mi em fa pena, perquè és una mostra, com moltes altres, de la perversitat en què es miren i jutgen les coses. És el principi del jo sóc primer de tot i després vénen totes les altres coses. Per això anem tan bé, també en política.
Començaré aquest dens cap de setmana faltant a la meva cita diària a l'Ajuntament, perquè tinc un sopar a Vic que em fa il·lusió. Un sopar on ens retrobarem les persones que hem passat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), des de la seva creació quan en vaig ser el gerent, fins fa pocs dies que ha deixat d'existir al crear-se un altre organisme cultural, en una nova etapa de la cultura de la meva ciutat natal.
Demà hauré de compensar la meva infidelitat, perquè hi ha temes que no poden esperar a dilluns, i també assistiré a la jornada del Geriàtric municipal, en què s'exposen i venen tot de productes treballats per les persones residents, la recaptació de la qual es destinarà a la Marató de TV3.
Diumenge també s'hi podrà anar, i tindrem l'oportunitat de manifestar la nostra voluntat de ser un país independent o no, dins el marc europeu. Una oportunitat entre cometes perquè no s'ha pogut organitzar com hauria de ser possible, però amb l'esperança que a no trigar molt temps, es pugui repetir amb tots el requeriments pertinents i la vinculació corresponent.
Semblarà una utopia, i potser ho és, però no ho era menys quan somiàvem la instauració del model democràtic en temps del dictador. I permeteu-me que hi torni una vegada més (ja sé que insisteixo molt) com va ser possible? gràcies a l'esforç de molts i de la unitat de totes les forces democràtiques. Per què ara no podem anar junts?
Que passeu un bon cap de setmana i... no us oblideu de votar. Voteu si, voteu no, però... voteu. No us passarà res! Però si sou d'Arenys, feu una visita a la Residència Geriàtrica, saludeu els residents i col·laboreu amb la causa, una causa solidària. Sabeu que comenten els avis i àvies? "Nosaltres que no ens podem moure de la Residència, en canvi podem col·laborar amb la Marató". No us sembla interessant? Tots, si Déu ho vol, arribarem a ser persones grans, persones dependents. No ho oblideu, encara que incorpori una dosi d'egoisme.
Començaré aquest dens cap de setmana faltant a la meva cita diària a l'Ajuntament, perquè tinc un sopar a Vic que em fa il·lusió. Un sopar on ens retrobarem les persones que hem passat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), des de la seva creació quan en vaig ser el gerent, fins fa pocs dies que ha deixat d'existir al crear-se un altre organisme cultural, en una nova etapa de la cultura de la meva ciutat natal.
Demà hauré de compensar la meva infidelitat, perquè hi ha temes que no poden esperar a dilluns, i també assistiré a la jornada del Geriàtric municipal, en què s'exposen i venen tot de productes treballats per les persones residents, la recaptació de la qual es destinarà a la Marató de TV3.
Diumenge també s'hi podrà anar, i tindrem l'oportunitat de manifestar la nostra voluntat de ser un país independent o no, dins el marc europeu. Una oportunitat entre cometes perquè no s'ha pogut organitzar com hauria de ser possible, però amb l'esperança que a no trigar molt temps, es pugui repetir amb tots el requeriments pertinents i la vinculació corresponent.
Semblarà una utopia, i potser ho és, però no ho era menys quan somiàvem la instauració del model democràtic en temps del dictador. I permeteu-me que hi torni una vegada més (ja sé que insisteixo molt) com va ser possible? gràcies a l'esforç de molts i de la unitat de totes les forces democràtiques. Per què ara no podem anar junts?
Que passeu un bon cap de setmana i... no us oblideu de votar. Voteu si, voteu no, però... voteu. No us passarà res! Però si sou d'Arenys, feu una visita a la Residència Geriàtrica, saludeu els residents i col·laboreu amb la causa, una causa solidària. Sabeu que comenten els avis i àvies? "Nosaltres que no ens podem moure de la Residència, en canvi podem col·laborar amb la Marató". No us sembla interessant? Tots, si Déu ho vol, arribarem a ser persones grans, persones dependents. No ho oblideu, encara que incorpori una dosi d'egoisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada