Quan llegeixo les declaracions de la presidenta del Tribunal Constitucional dient que ben aviat tindrem sentència sobre l'Estatut, no sé si prendre-m'ho com una amenaça o alegrar-me'n. L'experiència em fa pensar que no serà una bona notícia, sinó que encara ens llimaran més l'escapçat Estatut, i llavors què?
La moguda de les votacions del 13D ens ha distret i hem deixat una mica apartat tot el serial del Constitucional. Em preocupa, però que cada vegada que surt alguna iniciativa reivindicativa dels nostres drets com a poble, augmenta la tibantor interna i en lloc d'unir-nos ens separa. I constituïm bàndols diferents que ens fem mal, insultem i desprestigiem, i som la riota dels que no ens volen, però tampoc volen que marxem.
Això que pot semblar una ximpleria és el que m'ha fet parlar moltes vegades i he aconseguit no ser comprès per als qui sempre opten pel radicalisme. No estic en contra de qui sempre va una mica més enllà, perquè d'alguna manera ens fan avançar, però caldria que entenguessin que necessiten de les persones que teixeixen els espais i precipicis, i en canvi acostumen a rebre improperis.
És una llàstima que hi hagi gent entretinguda analitzant qui és més nacionalista, i ho simplifiquin en afirmacions, discursos i campanyes mediàtiques, i es descuidi del dia a dia dels qui necessiten que s'hi sumin, per aconseguir el poble de tots i no només dels curosament seleccionats. Si no vigilem convertirem la "c" en una "z", i donarem ales als que ens hi consideren.
La moguda de les votacions del 13D ens ha distret i hem deixat una mica apartat tot el serial del Constitucional. Em preocupa, però que cada vegada que surt alguna iniciativa reivindicativa dels nostres drets com a poble, augmenta la tibantor interna i en lloc d'unir-nos ens separa. I constituïm bàndols diferents que ens fem mal, insultem i desprestigiem, i som la riota dels que no ens volen, però tampoc volen que marxem.
Això que pot semblar una ximpleria és el que m'ha fet parlar moltes vegades i he aconseguit no ser comprès per als qui sempre opten pel radicalisme. No estic en contra de qui sempre va una mica més enllà, perquè d'alguna manera ens fan avançar, però caldria que entenguessin que necessiten de les persones que teixeixen els espais i precipicis, i en canvi acostumen a rebre improperis.
És una llàstima que hi hagi gent entretinguda analitzant qui és més nacionalista, i ho simplifiquin en afirmacions, discursos i campanyes mediàtiques, i es descuidi del dia a dia dels qui necessiten que s'hi sumin, per aconseguir el poble de tots i no només dels curosament seleccionats. Si no vigilem convertirem la "c" en una "z", i donarem ales als que ens hi consideren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada