Dinar de Nadal

Ahir el telenotícies parlava del dinar de Nadal amb els pobres, organitzat per la comunitat de Sant Egidi, i ens ensenyava les imatges de la Basílica de Santa Maria in Trastevere, a Roma, plena de taules parades amb tots els comensals al seu voltant. Veient aquestes imatges pensava en el errors de l'església quan s'oblida de quins són els seus objectius i es dedica a predicar un missatge ranci, conservador i en defensa del capital i de qui l'ostenta. Mirant les imatges de la Basílica pensava que aquesta era l'església en que jo creia i no la de monsenyor Rouco, que més aviat em provoca les ganes d'allunyar-me'n.
Es fa estranya la força de la jerarquia eclesiàstica quan des del primer dia la paraula de Déu resideix en la comunitat de base. S'entén que molta gent es decanti de l'església perquè el que li arriba no és consistent, no dóna exemple, sinó tot el contrari. Aquest posicionament polític de la jerarquia eclesiàstica espanyola a la dreta més conservadora, no predica amb l'exemple.
Ahir, mentre desitjàvem les bones festes a les comunitats que desenvolupen un treball de servei a les persones més grans i a les més desvalgudes, pensava en la feina que encara ens queda per fer, per ajudar les persones que s'ho passen malament i no tenen els recursos mínims per sobreviure amb dignitat. Aquesta darrera setmana ha de servir per intensificar aquest treball i preparar el terreny per a l'any 2010.