diumenge, 27 de desembre del 2009

1939, el primer Nadal d'exili

Un títol i un recital atípic per un concert de Nadal, al poble veí de Caldes d'Estrac, és el que avui hem assistit. La narració d'una selecció d'escrits recollits en el llibre "El Nadal que no vam tornar a casa", editat per Quim Torra a A Contra Vent, intercalada amb nadales a càrrec de la soprano Mireia Casas acompanyada al teclat per la Montserrat Cabero, filla de Manel Cabero, fundador del Cor Madrigal, i Montserrat Pueyo, cantant i professora de molts cantants de casa nostra.
Un concert amb motiu del 70è aniversari de l'exili, amb la lectura de textos d'Eugeni Xammar, Xavier Benguerel, Agustí Bartra i dels refugiats catalans dels camps de concentració de Sant Cebrià i d'Argelers.
El concert, que ha tingut lloc a la Fundació Palau, ha tingut una més que acceptable acollida, on hi hem pogut veure arenyencs, alguns dels quals acostumen a anar-hi sovint. Aquest vespre, a Arenys, també hi havia programat un concert de Nadal, a l'església dels caputxins, a càrrec de diferents corals de l'Escola de Música d'Arenys. Per qüestions familiars no hi hem pogut assistir, però confio que haurà estat un gran concert, més tradicional, però també amb gran rigor i bellesa artística.
Aquests concerts posen punt final al Nadal, però no a les festes. A casa ens preparàvem per rebre els Reis Mags, amb un petit parèntesi la nit de cap d'any. Els Reis eren el punt on hi posàvem l'ull, perquè era el nostre somni. Avui, amb els fills grans, ja no és el mateix i només pots fixar-te en els més petits de les altres famílies, i recordar aquells anys que la innocència era present a casa nostra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada