La notícia política d'aquest cap de setmana seria la proclamació de Joan Carretero com a president de Reagrupament Independentista, una escissió d'ERC de qui tothom vol fer la seva lectura. El PSC ho aprofita per espantar CIU dient que el nou partit és la seva amenaça, i CIU respon que és ERC qui ha d'estar espantat.
La reacció de la gent és imprevisible, tot i que hi pugui haver raonaments que expliquin comportaments lògics. En política no sempre funciona la lògica i en el cas que ens ocupa pot quedar perfectament en evidència. Una cosa és els trànsit de militants entre un i altre partit, però al final el que compta és el trànsit de vots, i això no és tan clar.
De totes maneres, ho deia l'altre dia i ho reitero, el senyor Carretero no m'ha demostrat ser un líder capaç de portar a terme un projecte de manera seriosa. I amb això no vull dir que la idea de l'independentisme no sigui seriosa, més aviat és una utopia, però el món es mou gràcies a les utopies. Si només avancéssim a ritme de la lògica, poques passes faríem. És més per la sensació que em dóna, pels fets i les declaracions, i molt hauria de canviar de quan era conseller de la Generalitat.
El panorama polític català queda remogut i caldrà veure quin paper fa cadascun dels altres partits. El PSC s'afiançarà més cap a una posició espanyolista? ERC voldrà competir amb sobiranisme o bé intentarà ensenyar la seva faceta d'esquerres, comptant que Reagrupament té un model més de centre-dreta? Serà el pacte CIU-Reagrupament el que retornarà CIU al govern de la Generalitat? Serà la fi d'ERC i per tant del tripartit?
Entenc que Reagrupament no tindrà interès en les eleccions locals, o sí! El seu plantejament és clarament independentista i poca cosa es pot fer des de l'àmbit local, si no passa per ensarronar els vilatans fent-los creure que les consultes populars promogudes per l'administració local tenen efecte sobre temes que no són de la seva competència.
Els ajuntaments necessiten finançament, però també persones capaces de gestionar l'administració, amb més dedicació i no tant perdre el temps somiant i creant falses expectatives. Necessiten persones que sàpiguen netejar els carrers, urbanitzar les ciutats, tenir cura de les persones dependents, millorar les infraestructures, invertir en equipaments esportius, culturals i socials, realitzar una política preventiva de la salut... tot això amb els quatre duros de què disposen.
Tenim un nou partit, que treballarà per la independència del nostre poble, però caldrà que tingui en compte i expliqui quin model d'estat volen. Ens farien un flac favor si aconseguissin la independència i no tinguessin clar quina política seguir en educació, en sanitat, seguretat, economia o esport. Perquè si l'única cosa que es pretén és desenganxar-nos d'Espanya, queda la feina a mig fer, i les feines així no porten enlloc i acostumen acabar pitjor del que estaven.
Seguirem de prop el nou partit i també les reaccions dels altres. Jo els convidaria (als altres) a deixar clar què volen, per ells mateixos, i treballar per aconseguir-ho. Si el que tots volen és el bé per al nostre país, segur que es trobaran al mateix trajecte, si no és així és que alguna cosa falla.
La reacció de la gent és imprevisible, tot i que hi pugui haver raonaments que expliquin comportaments lògics. En política no sempre funciona la lògica i en el cas que ens ocupa pot quedar perfectament en evidència. Una cosa és els trànsit de militants entre un i altre partit, però al final el que compta és el trànsit de vots, i això no és tan clar.
De totes maneres, ho deia l'altre dia i ho reitero, el senyor Carretero no m'ha demostrat ser un líder capaç de portar a terme un projecte de manera seriosa. I amb això no vull dir que la idea de l'independentisme no sigui seriosa, més aviat és una utopia, però el món es mou gràcies a les utopies. Si només avancéssim a ritme de la lògica, poques passes faríem. És més per la sensació que em dóna, pels fets i les declaracions, i molt hauria de canviar de quan era conseller de la Generalitat.
El panorama polític català queda remogut i caldrà veure quin paper fa cadascun dels altres partits. El PSC s'afiançarà més cap a una posició espanyolista? ERC voldrà competir amb sobiranisme o bé intentarà ensenyar la seva faceta d'esquerres, comptant que Reagrupament té un model més de centre-dreta? Serà el pacte CIU-Reagrupament el que retornarà CIU al govern de la Generalitat? Serà la fi d'ERC i per tant del tripartit?
Entenc que Reagrupament no tindrà interès en les eleccions locals, o sí! El seu plantejament és clarament independentista i poca cosa es pot fer des de l'àmbit local, si no passa per ensarronar els vilatans fent-los creure que les consultes populars promogudes per l'administració local tenen efecte sobre temes que no són de la seva competència.
Els ajuntaments necessiten finançament, però també persones capaces de gestionar l'administració, amb més dedicació i no tant perdre el temps somiant i creant falses expectatives. Necessiten persones que sàpiguen netejar els carrers, urbanitzar les ciutats, tenir cura de les persones dependents, millorar les infraestructures, invertir en equipaments esportius, culturals i socials, realitzar una política preventiva de la salut... tot això amb els quatre duros de què disposen.
Tenim un nou partit, que treballarà per la independència del nostre poble, però caldrà que tingui en compte i expliqui quin model d'estat volen. Ens farien un flac favor si aconseguissin la independència i no tinguessin clar quina política seguir en educació, en sanitat, seguretat, economia o esport. Perquè si l'única cosa que es pretén és desenganxar-nos d'Espanya, queda la feina a mig fer, i les feines així no porten enlloc i acostumen acabar pitjor del que estaven.
Seguirem de prop el nou partit i també les reaccions dels altres. Jo els convidaria (als altres) a deixar clar què volen, per ells mateixos, i treballar per aconseguir-ho. Si el que tots volen és el bé per al nostre país, segur que es trobaran al mateix trajecte, si no és així és que alguna cosa falla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada