De quin país estem parlant?

"Nosaltres mai, mai trairem el nostre país". Amb una frase així queda tot dit: qui la pronuncia es creu l'únic defensor del seu país. Probablement és cert, però pot ser que aquest país sigui d'un milió d'habitants, i no dels set milions i mig que en aquests moments habiten Catalunya.
Aquí rau el greu problema del senyor Carretero i dels seus seguidors. Es pensen que és hora de combatre els infidels, els que parlen en castellà, els que no pensen com ells. No saben que la democràcia és diàleg i construcció, i en canvi practiquen el menyspreu i la destrucció de la convivència.
Per aquells que ens sentim catalans, que hem patit el franquisme i no hem deixat de defensar la llengua i la nostra cultura, quan això era complicat i també ara que és infinitament més fàcil, ens sap greu aquests salvadors de la pàtria que no toquen de peus a terra i ignoren els problemes reals de la població a qui diuen defensar i voler servir. Potser precisament perquè tant ens estimem aquest país, ens dolen actituds com les de Carretero, més pel que diu i com ho diu, que no pas pel que fa.
Amb prepotència no es pot anar enlloc, i amb actituds absolutes tampoc. És amb el diàleg, amb la seducció, és sumant que s'aconsegueixen els èxits. Carretero divideix i no podrà mai aconseguir que tots treballem junts per aconseguir el bé de tots.