Aquest vespre llegia les reaccions dels Pujol, pare i fill, als programes de TV3, Polònia i Crackòvia, i concretament a les figures del Papa i de Núñez respectivament.
Abans de res voldria deixar clar que no en sóc un espectador fidel, però sí que he seguit alguna emissió d'ambdós programes, i no són sants de la meva devoció, encara que no es pot negar que m'han fet riure. A mi m'agrada l'humor intel·ligent i en aquests programes, tot i que hi ha tocs molt ben trobats, a vegades exageren massa els tics dels personatges fins arribar fer-se pesats, segons la meva apreciació.
La caracterització del Papa no m'ha agradat mai, però tot i ser creient no m'he escandalitzat, probablement pel fet que és tan exagerat que no s'assembla a la realitat. Potser si es fiquessin amb la doctrina o el missatge, la cosa seria diferent. En el cas de Núñez haig de confessar que no l'he seguit tant i per tant no sé fins on han arribat amb la paròdia. Recordo que el feien plorar molt, però res més.
De tot plegat, però, a part de manifestar si m'agrada o no, hi ha una reacció que he trobat fora de lloc i que posa en evidència que el fill mai serà com el seu pare, com a mínim per les maneres. Qui és ell per exigir? Mentre el president Pujol intenta fer entendre al director de Polònia perquè considera que no s'hauria de ridiculitzar el Papa, el seu fill exigeix que no es vexi l'expresident Núñez. Que cadascú pensi el que li sembli, jo ho tinc clar: em quedo amb el pare.
Abans de res voldria deixar clar que no en sóc un espectador fidel, però sí que he seguit alguna emissió d'ambdós programes, i no són sants de la meva devoció, encara que no es pot negar que m'han fet riure. A mi m'agrada l'humor intel·ligent i en aquests programes, tot i que hi ha tocs molt ben trobats, a vegades exageren massa els tics dels personatges fins arribar fer-se pesats, segons la meva apreciació.
La caracterització del Papa no m'ha agradat mai, però tot i ser creient no m'he escandalitzat, probablement pel fet que és tan exagerat que no s'assembla a la realitat. Potser si es fiquessin amb la doctrina o el missatge, la cosa seria diferent. En el cas de Núñez haig de confessar que no l'he seguit tant i per tant no sé fins on han arribat amb la paròdia. Recordo que el feien plorar molt, però res més.
De tot plegat, però, a part de manifestar si m'agrada o no, hi ha una reacció que he trobat fora de lloc i que posa en evidència que el fill mai serà com el seu pare, com a mínim per les maneres. Qui és ell per exigir? Mentre el president Pujol intenta fer entendre al director de Polònia perquè considera que no s'hauria de ridiculitzar el Papa, el seu fill exigeix que no es vexi l'expresident Núñez. Que cadascú pensi el que li sembli, jo ho tinc clar: em quedo amb el pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada