Ja podem anar predicant sobre la importància del diàleg, i això que queda bé i ens omplim la boca, però a l'hora de posar-ho en pràctica ens adonem que les paraules se les ha endut el vent. On és el diàleg? jo només veig insults, menyspreu per part d'aquelles persones que haurien de donar exemple.
Qui sigui frare que prengui candela. Sí, i hi haurà qui se sentirà eludit i potser és bo que a algú se li abaixin una mica els fums. Hem confós els anhels, les nostres aspiracions amb un atac a tota persona que pensi diferent a nosaltres. Qui s'han cregut que són! va dir el president Pujol, i jo també ho repeteixo. Són més intel·ligents, més persona, més importants...?
Em fa pena aquella persona que ataca en genèric als que tenen una simpatia política diferent a la seva. Vingui de qui vingui, em produeix rebuig i fàstic. Incapaços de veure que a tot arreu hi ha de tot.
I els que es vanaglorien de ser soldats ras, ara es deixaran coronar com emperador. El culte a la persona que s'ha criticat des del primer dia, ara han caigut a la mateixa trampa, però en pitjors condicions, perquè es mofen dels que pensen diferent, d'aquells que s'han decantat del seu costat, i es creuen que posseeixen la raó, la veritat, i la solució de tots els mals.
Que comencin demostrant que treballen i que ho fan amb totes les seves forces, i que procuren fer-ho en benefici de tots. Que demostrin que anteposen el servei a les persones a qualsevol guany personal, encara que només sigui l'orgull de figurar, d'escalar posicions.
Avui, com podeu veure en les meves paraules, el meu cor se sent traït per aquelles persones que considero que són capaces de respondre de manera positiva al conjunt de la comunitat, i en canvi prefereixen fer volar coloms i construir un món reduït, amb filtres i influències per poder-hi entrar. Avui estic trist, però no vull callar.
Qui sigui frare que prengui candela. Sí, i hi haurà qui se sentirà eludit i potser és bo que a algú se li abaixin una mica els fums. Hem confós els anhels, les nostres aspiracions amb un atac a tota persona que pensi diferent a nosaltres. Qui s'han cregut que són! va dir el president Pujol, i jo també ho repeteixo. Són més intel·ligents, més persona, més importants...?
Em fa pena aquella persona que ataca en genèric als que tenen una simpatia política diferent a la seva. Vingui de qui vingui, em produeix rebuig i fàstic. Incapaços de veure que a tot arreu hi ha de tot.
I els que es vanaglorien de ser soldats ras, ara es deixaran coronar com emperador. El culte a la persona que s'ha criticat des del primer dia, ara han caigut a la mateixa trampa, però en pitjors condicions, perquè es mofen dels que pensen diferent, d'aquells que s'han decantat del seu costat, i es creuen que posseeixen la raó, la veritat, i la solució de tots els mals.
Que comencin demostrant que treballen i que ho fan amb totes les seves forces, i que procuren fer-ho en benefici de tots. Que demostrin que anteposen el servei a les persones a qualsevol guany personal, encara que només sigui l'orgull de figurar, d'escalar posicions.
Avui, com podeu veure en les meves paraules, el meu cor se sent traït per aquelles persones que considero que són capaces de respondre de manera positiva al conjunt de la comunitat, i en canvi prefereixen fer volar coloms i construir un món reduït, amb filtres i influències per poder-hi entrar. Avui estic trist, però no vull callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada