Treballar en grup, ordenadament

Li preguntava al seu pare perquè calia guardar el secret quan de fet ja no era secret perquè tothom ho sabia. "no és el mateix que ho sàpiguen per tu", li contestava el pare, però en Joan no ho entenia massa, de fet s'havia ficat en un entorn que no era ben bé el seu, però ho feia per uns objectius que hi creia, i pels quals lluitava des del primer dia.
L'antic amo ho portava bastant ell sol, i això feia que les instruccions fossin clares i que tot rutllés de manera coordinada. Quan ho va deixar no quedava ben clar qui ho portaria i semblava que l'opció més clara era mancomunar la feina, repartint responsabilitats. Això podia portar molts beneficis, però també entrebancs i un xic de desordre. Això últim era el que estava passant.
En Joan insistia perquè considerava que no podia ser tan dolent explicar una cosa que la gent ja evidenciava, més que tot per fer obrir els ulls a qui encara no ho veia clar, no fos cas que li carreguessin a ell totes les culpes. Segons el seu pare, però, encara era massa aviat i no calia córrer.
Quan veus aquests casos t'adones que les relacions humanes són difícils, tant a nivell familiar, laboral o del lleure, i em vénen ganes d'engegar-ho tot a rodar, si no fos que encara creus en la feina que fas i que de totes les relacions humanes, de totes les persones amb qui et relaciones, sempre n'aprens. Amb aquesta il·lusió defenses el treball en grup, la força d'anar junts, i ho prediques encara que a vegades et sembli que és el desert.