Ja que aquests dies es parla d'impostos, tornem-hi, més que tot amb la idea d'evitar fer afirmacions a la lleugera i sobretot demagògia. No es tracta tant de discutir la necessitat de crear impostos, sinó de la seva naturalesa, de la seva implantació, si bé és cert que la posició dels partits que anomenem de dretes és poc favorable a l'increment d'impostos, bàsicament perquè es tracta d'una política que tendeix a enfortir el sector públic. Les esquerres, que defensen l'intervencionisme de l'estat per compensar diferències socials entre les classes altes i les populars, veuen en la creació d'impostos la manera de regular-ho, sobretot si l'impost és progressiu, en el sentit de gravar més les rendes altes.
Avui dia, però, les posicions dels partits no són tan clares ni definides i, tal com deia en aquest mateix blog no fa pas gaires dies, les forces polítiques majoritàries es situen en el centre, on es juga bastant amb les mateixes eines.
El conseller Huguet parlava d'incrementar l'IVA i també els impostos del tabac i alcohol. Sigui l'IVA genèric o el del tabac i l'alcohol, estem parlant d'impostos que no tenen res a veure amb el poder adquisitiu dels ciutadans, són els impostos indirectes que afecten a tothom per igual. En el cas del tabac i l'alcohol l'efecte directe és sobre els seus consumidors i indirectament les persones que participen en la seva indústria i comerç.
Quan ICV parla d'impostos progressius, no està parlant dels impostos indirectes, sinó que pensa en els directes, com l'IRPF, i a més li suma el component progressiu, és a dir, que grava més a qui més renda té.
Per analitzar la bondat dels impostos ens cal tenir en compte què graven, de quina manera i a qui graven. Si som favorables a reduir les diferències socials i econòmiques, no hi ha dubte que defensarem els impostos directes d'aplicació progressiva, i defensarem la mesura com a política intervencionista de l'Estat. Si defensem el sector privat com a protagonista del desenvolupament econòmic, defensarem la reducció dels impostos a les empreses i al capital.
Però tot això per parlar dels impostos com a font d'ingressos estatals per fer front l'augment de la despesa, però la política econòmica no s'acaba aquí, i precisament aquí comencen els dubtes i la poca confiança amb el govern.
Avui dia, però, les posicions dels partits no són tan clares ni definides i, tal com deia en aquest mateix blog no fa pas gaires dies, les forces polítiques majoritàries es situen en el centre, on es juga bastant amb les mateixes eines.
El conseller Huguet parlava d'incrementar l'IVA i també els impostos del tabac i alcohol. Sigui l'IVA genèric o el del tabac i l'alcohol, estem parlant d'impostos que no tenen res a veure amb el poder adquisitiu dels ciutadans, són els impostos indirectes que afecten a tothom per igual. En el cas del tabac i l'alcohol l'efecte directe és sobre els seus consumidors i indirectament les persones que participen en la seva indústria i comerç.
Quan ICV parla d'impostos progressius, no està parlant dels impostos indirectes, sinó que pensa en els directes, com l'IRPF, i a més li suma el component progressiu, és a dir, que grava més a qui més renda té.
Per analitzar la bondat dels impostos ens cal tenir en compte què graven, de quina manera i a qui graven. Si som favorables a reduir les diferències socials i econòmiques, no hi ha dubte que defensarem els impostos directes d'aplicació progressiva, i defensarem la mesura com a política intervencionista de l'Estat. Si defensem el sector privat com a protagonista del desenvolupament econòmic, defensarem la reducció dels impostos a les empreses i al capital.
Però tot això per parlar dels impostos com a font d'ingressos estatals per fer front l'augment de la despesa, però la política econòmica no s'acaba aquí, i precisament aquí comencen els dubtes i la poca confiança amb el govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada