Predicar amb l’exemple

Tothom és lliure de fer el que vulgui i com vulgui, però em costa d'entendre el discurs de l'arquebisbe de Madrid, monsenyor Rouco, si realment el que vol és engrescar el jovent cap a la fe cristiana. Reconeix que els temps han canviat, però és com si no acabés de comprendre cap on han canviat ni quin pot ser el paper de l'església avui dia.
Aquests dies parlem de la mort de Vicenç Ferrer, un personatge en què la seva obra i la seva vida sencera són un exemple d'amor als altres, una manera d'entendre i practicar la vida d'una persona que va rebre una formació catòlica i va ser membre de l'ordre dels jesuïtes. A ningú se li escapa, però que el discurs de Vicenç Ferrer és prou distant del que ens pugui fer monsenyor Rouco.
Estic convençut que el jovent d'ara que no hagi rebut una formació religiosa com nosaltres, entendrà molt més a Vicenç Ferrer que no pas a l'arquebisbe, ja que recuperar els valors que s'hagin pogut perdre - jo així ho penso - no passa per retornar al passat, admetre els posicionaments més conservadors de l'Església o assumint poder terrenal, poder polític, sinó per l'exemple de vida, d'entrega i amor cap a les persones menys afavorides. Això ho entendrà el jovent d'ara, perquè no és tan inconscient com ens volen vendre. Qui no predica amb l'exemple difícilment pot convèncer, i monsenyor Rouco, amb les trifulgues a la Conferència Episcopal, ho té difícil, sinó impossible.