Les notícies van i vénen sense que les puguem controlar. Poden estar vigents un bon temps i de sobte desaparèixer. Algunes retornen i d'altres no se'n sap mai més res. Qui porta el control? Per què una notícia té més durada que una altra? Depèn tan sols de la repercussió, l'abast? Hi tenen a veure els interessos ocults?
Fa quatre dies que encara estàvem parlant del finançament i l'Estatut com a dos únics temes. No diré que ja no se'n parli gens, però han passat a un segon o tercer pla. Per què? han deixat de tenir importància? no, continuen essent claus per al nostre futur, però a algú li ha interessat desviar l'atenció, i a vegades penso que sort n'hi ha, per canviar una mica la melodia. Ara és el moment de l'IRAN, amb unes manifestacions que ningú recorda en aquell país, des que Jomeini va agafar el poder.
De què parlen els diaris? de Napoleó-Sarkozy? L'altre dia a la conversa parlàvem de les diferències entre els presidents francès i espanyol. Diríem que al d'aquí li falten taules; no se sap moure gaire i va com una mica perdut pels llocs. Al francès més aviat li sobra. Del cas Gürtel? aquest ja fa temps que dura i la gent ja no sap si val la pena passar pàgina o agafar-s'ho seriosament. El PP continua confiant en la innocència dels seus, i això és el que toca, però ens agradaria saber si és veritat, no pas per linxar-los, sinó pel bé de la classe política.
Hi ha dues morts molt recents; una que ens avergonyeix i ens omple de ràbia al mateix temps; l'altra ens emociona i ens consola, tot pensant que la seva vida serà exemple per a més persones, que continuaran la seva obra. La primera, el vil assassinat sense cap tipus de justificació; la segona, el final de la vida d'un sant del segle XXI.
De què parlaran demà els diaris? Tant de bo siguin notícies positives, que de negatives ja en tenim ben bé prou.
Fa quatre dies que encara estàvem parlant del finançament i l'Estatut com a dos únics temes. No diré que ja no se'n parli gens, però han passat a un segon o tercer pla. Per què? han deixat de tenir importància? no, continuen essent claus per al nostre futur, però a algú li ha interessat desviar l'atenció, i a vegades penso que sort n'hi ha, per canviar una mica la melodia. Ara és el moment de l'IRAN, amb unes manifestacions que ningú recorda en aquell país, des que Jomeini va agafar el poder.
De què parlen els diaris? de Napoleó-Sarkozy? L'altre dia a la conversa parlàvem de les diferències entre els presidents francès i espanyol. Diríem que al d'aquí li falten taules; no se sap moure gaire i va com una mica perdut pels llocs. Al francès més aviat li sobra. Del cas Gürtel? aquest ja fa temps que dura i la gent ja no sap si val la pena passar pàgina o agafar-s'ho seriosament. El PP continua confiant en la innocència dels seus, i això és el que toca, però ens agradaria saber si és veritat, no pas per linxar-los, sinó pel bé de la classe política.
Hi ha dues morts molt recents; una que ens avergonyeix i ens omple de ràbia al mateix temps; l'altra ens emociona i ens consola, tot pensant que la seva vida serà exemple per a més persones, que continuaran la seva obra. La primera, el vil assassinat sense cap tipus de justificació; la segona, el final de la vida d'un sant del segle XXI.
De què parlaran demà els diaris? Tant de bo siguin notícies positives, que de negatives ja en tenim ben bé prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada