La crema de la bóta

Un any més, com és tradició, els arenyencs i les arenyenques hem cremat la bóta, i hem aprofitat llençar els palmons i palmes beneïdes el diumenge de Rams. Hem pogut veure i sentir el primer castell de focs de la temporada, que s'acaba amb una mascletà que fa trontollar tota la plaça de l'Església.
Us passo l'enllaç que us explica el per què d'aquesta tradició, segons la versió de mossèn Palomer. De totes maneres la gran majoria de la gent la desconeix, però això no priva que tothom ho celebri i s'ho passi bé. Una mica com en la majoria de tradicions, en què al cap dels anys s'oblida el motiu que les va originar, però la tradició es manté ferma i passa de pares a fills.
Per segon any ho visc sense els meus fills i la sensació és diferent, i això també ha fet que em fixés més amb la gent que hi participava. Dóna gust comprovar que les persones vingudes d'altres mons ho celebren com a festa pròpia i els seus fills ho hauran vist des de petits. Aquesta vivència és clau per al nostre futur, i és bo que succeeixi sense que es noti massa, una mica desapercebut, però que qualla.
Després de la mascletà s'ha d'anar a tocar ratlla, tot i que avui, amb la xafogor que fa, et ve més de gust anar de pressa a l'eixida de casa, ben quiet per no suar i assaborir la nit plàcida. La Festa Major s'acosta i d'aquí a vuit dies anirem a cantar les completes de Sant Zenon.