Volia parlar de la indissolubilitat del matrimoni, o del sentiment de fracàs quan es trenca un compromís. Tot i que amb el temps ha canviat, encara ara costa dir les veritats a la cara si amb això perilla la continuïtat del pacte. Els nostres pares o avis, ho tenien difícil, perquè els havien ensenyat que era per a tota la vida. Altres compromisos eren menys exigents, però la sensació de no haver-ne sabut prou, feia que no es remenés gaire res. Això encara està passant i potser seria bo que hi hagués més consciència i valentia.
Però m'he quedat amb la notícia sobre l'SGAE, que ha decidit retornar els diners cobrats per un concert benèfic (5.629 euros). En David Bisbal, que en el mandat passat va actuar al camp de futbol d'Arenys de Mar, va oferir un concert sense cobrar ni cinc, perquè els diners obtinguts amb la venda de les 1.226 localitats (pel que diu la notícia seria de l'ordre dels 50.000 euros) els destinessin a la família d'un nen amb síndrome d'Alexander.
L'SGAE diu que els retorna perquè vol, ja que la Llei de la Propietat Intel·lectual els empara, però han decidit fer arribar aquests diners a la família, a qui desitgen que el seu fill es recuperi aviat.
Mireu, l'SGAE no fa amics; les persones que en algun moment o altre de la vida hem tingut tractes amb ells, sempre els hem vist com una càrrega enutjosa a qui hem intentat enredar o fer l'orni.
La manera com s'expliquen a l'hora que retornen els diners tampoc els fa massa simpàtics, perquè d'alguna manera a sobre d'haver de patir-los encara els hi haurem d'agrair.
Estic segur que hi tenen dret i que no fan res que no puguin fer, però a mi, i crec que a molta gent, ens costarà molt veure'ls com uns treballadors més, una empresa més que fa la seva feina, i els continuarem mirant d'esquitllada i intentant d'ignorar-los o esquivar-los.
Però m'he quedat amb la notícia sobre l'SGAE, que ha decidit retornar els diners cobrats per un concert benèfic (5.629 euros). En David Bisbal, que en el mandat passat va actuar al camp de futbol d'Arenys de Mar, va oferir un concert sense cobrar ni cinc, perquè els diners obtinguts amb la venda de les 1.226 localitats (pel que diu la notícia seria de l'ordre dels 50.000 euros) els destinessin a la família d'un nen amb síndrome d'Alexander.
L'SGAE diu que els retorna perquè vol, ja que la Llei de la Propietat Intel·lectual els empara, però han decidit fer arribar aquests diners a la família, a qui desitgen que el seu fill es recuperi aviat.
Mireu, l'SGAE no fa amics; les persones que en algun moment o altre de la vida hem tingut tractes amb ells, sempre els hem vist com una càrrega enutjosa a qui hem intentat enredar o fer l'orni.
La manera com s'expliquen a l'hora que retornen els diners tampoc els fa massa simpàtics, perquè d'alguna manera a sobre d'haver de patir-los encara els hi haurem d'agrair.
Estic segur que hi tenen dret i que no fan res que no puguin fer, però a mi, i crec que a molta gent, ens costarà molt veure'ls com uns treballadors més, una empresa més que fa la seva feina, i els continuarem mirant d'esquitllada i intentant d'ignorar-los o esquivar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada