Després del partit

Després del resultat del partit de futbol, sembla que poca gent pot estar interessada en temes que no sigui el match, siguin o no seguidors del Barça. A casa també hem viscut, amb l'orella a la ràdio, el final del partit, perquè l'Ignasi ja s'havia mig adormit al sofà, la Clara esperava per anar a dormir i jo, que no feia massa estona que havia arribat a casa, em disposava a asseure'm per escriure el post del dia. La M. Àngels ens ha fet aixecar de la cadira exaltada pel gol del Barça, que amb prou feines havíem pogut sentir. Semblava que no podia ser. És comprensible veure embogir els aficionats al futbol, quan veus el que ha passat a casa.
Probablement no és políticament correcte passar a parlar de tot allò que deixem de fer i que tan de bo ho enfoquéssim amb la mateixa energia que seguint un partit de futbol, però que sigui dit. A mi em passa que busco contrastos, i quan visc una situació estrident, m'agrada comparar-la en la rutina diària, aquella que sovint volem amagar.
Parlaríem de coherència, força absent en les relacions humanes; de compromís, que aviat està dit, però poc assumit; de rigor, que en defugim per peresa; de treball, sobretot treball, per respecte als que han perdut la feina.