Avui era el dia de la "foto"; el dia que els polítics s'han de deixar veure entre mig de les parades de llibres i de roses, regalant punts de llibre, caramels o tomaqueres; el dia de les cares somrients, encara que els carrers estiguin per asfaltar o les baranes trencades de fa mesos... i això és el que no s'entén.
Es pot assistir tranquil·lament a la recepció del president del govern autonòmic, encara que s'hagi presentat un recurs al Constitucional per aconseguir limitar les seves competències. I tothom amb la rialla a la cara, una cara més dura que la pedra.
Aquesta hipocresia tan típica en el món de la política (ja sé que no és l'únic lloc), fa que a vegades tinguis ganes d'engegar-ho tot a rodar, o una cosa millor, penjar els drapets al sol, d'aquelles persones tan acostumades a mentir o si més no a falsejar la situació. Si volem que la gent cregui en els polítics, aquests han de ser creïbles i sincers, i no ser si la millor manera és anar a repartir punts de llibre, glòbuls o mongeteres.o compartir la tassa de xocolata amb el president.
Quan entres al joc es fa difícil ser coherent i no caure en els mateixos vicis. És per això que convé parar un moment i adonar-te de la comèdia que representes. I amb això no vull treure llum ni color a la festa de Sant Jordi, ni negar la possibilitat de sortir a badar i passejar, però és bo fer-ho quan tens la feina llesta, perquè sinó hi ha el perill que s'acumuli i no es doni l'abast. Hi ha qui és curt de feina i no pot perdre pistonades.
Es pot assistir tranquil·lament a la recepció del president del govern autonòmic, encara que s'hagi presentat un recurs al Constitucional per aconseguir limitar les seves competències. I tothom amb la rialla a la cara, una cara més dura que la pedra.
Aquesta hipocresia tan típica en el món de la política (ja sé que no és l'únic lloc), fa que a vegades tinguis ganes d'engegar-ho tot a rodar, o una cosa millor, penjar els drapets al sol, d'aquelles persones tan acostumades a mentir o si més no a falsejar la situació. Si volem que la gent cregui en els polítics, aquests han de ser creïbles i sincers, i no ser si la millor manera és anar a repartir punts de llibre, glòbuls o mongeteres.o compartir la tassa de xocolata amb el president.
Quan entres al joc es fa difícil ser coherent i no caure en els mateixos vicis. És per això que convé parar un moment i adonar-te de la comèdia que representes. I amb això no vull treure llum ni color a la festa de Sant Jordi, ni negar la possibilitat de sortir a badar i passejar, però és bo fer-ho quan tens la feina llesta, perquè sinó hi ha el perill que s'acumuli i no es doni l'abast. Hi ha qui és curt de feina i no pot perdre pistonades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada