Parlar de crisi no és cap novetat, i encara recordo en Pep Quintana, viatjant pel Marroc, que ens deia, que com a mínim havíem passat uns dies sense sentir parlar de la crisi. En parlem o no, però, la crisi existeix i moltes persones la pateixen, malauradament les més dèbils i desprotegides. Una crisi que afecta l’economia global i que paralitza l’economia davant la falta de diners, que impedeix que s’inverteixi, es tanquin empreses i es perdin llocs de treball, i més persones vagin a l’atur.
Moments com l’actual són els més indicats perquè l’administració pública posi en marxa obra pública, construint, arranjant carrers... perquè d’alguna manera es compensi l’aturada de l’obra privada, que s’ha notat de manera clara en la construcció d’habitatges. Es tracta de frenar l’augment de l’atur perquè no baixi el consum.
Tot això és possible si l’administració és forta i té diners suficients per dinamitzar aquesta política d’inversió. En el cas dels ajuntaments, però, si bé és cert que fa anys que estem reclamant una millor distribució dels recursos entre les administracions, encara és hora que se’ns faci cas, i en la situació actual fa que resulti molt més dramàtic i sense gaires possibilitats d’ajudar la societat a sortir-nos d’aquesta crisi.
La iniciativa del govern de Madrid, de transferir diners als ajuntaments per dur a terme aquesta inversió que no podríem dur a terme, va en aquesta línia, encara que en un situació estable i de repartiment just, ja no caldria fer.
Arenys de Mar, com la resta de municipis de l’estat espanyol, en el transcurs dels nou mesos que resten d’aquest 2009, veurà aixecar carrers i canviar la fesomia de punts de la vila que fa temps que estaven reclamant. Per altra banda, persones que havien ingressat a l’atur, recuperaran, encara que sigui per uns mesos, un lloc de treball que la Constitució garanteix, però que no sempre és efectiu.
Però no tot s’acaba amb les obres incloses en aquest programa d’inversions estatals, sinó que n’hi ha d’altres que no poden aturar-se, i que cal potenciar encara més, tenint en compte la crisi que patim. Cal un esforç a tots nivells per augmentar la inversió, i també una millora en l’eficiència de l’administració pública, i en el nostre cas la local.
Els ajuntaments han pecat massa sovint d’ignorar l’eficiència en l’avaluació de la seva feina, i si fa falta en qualsevol situació, encara més en moments com l’actual. No tot són cents i milers, i la suma de petites quantitats en fa una de més gran.
Si bé és cert que les grans inversions són les que tenen grans efectes, no podem oblidar les petites obres que fan bullir l’olla. És com amb la feina de cada dia, que moltes vegades no es veu, però que sense aquesta, la maquinària no funciona. A ningú li fa nosa el reconeixement, però treballar només per aconseguir-lo és un error. No totes les feines són agraïdes, i acostumen a ser les més complexes, les més polèmiques, les que costen més d’entendre, les que són fàcils de manipular, aquelles que pocs volen fer, però que a la llarga asseguren el bon funcionament i els resultats, encara que la fama se l’emportin unes altres.
Aquesta feina de formigueta passa per potenciar l’eficiència i la qualitat, organitzar els processos, optimitzar els recursos, tant econòmics com humans, facilitar els tràmits, en definitiva, millorar la gestió diària perquè el resultat global sigui òptim. Aquesta feina, que no es veu massa, a la llarga diferencia una manera de gestionar d’una altra, i crea hàbits que poden ser útils per al futur.
Des del govern municipal som conscients de la importància del dia a dia i per això, des de cadascuna de les regidories i serveis, es tenen en compte aquells elements i actuacions que fan possible una millora en la gestió i el servei a la ciutadania. No és excusa per deixar de fer aquelles actuacions que són més visibles i que des de fa anys són reivindicades pels veïns, però no és bo que es desconegui el treball de moltes persones per aconseguir una administració més eficaç, àgil i transparent, perquè aquell tòpic d’administració lenta, feixuga i desconeguda, doni pas a una visió més positiva i de servei per a totes les persones que n’han de fer ús.
Hem de ser-hi tots, treballant de costat, perquè els resultats siguin més bons, i és per això que iniciatives com la de l’Associació d’Informadors d’Arenys (LAIA), que sota el lema popularitzat en el món del voluntariat “ajuda’ns a ajudar” proposa la recollida d’aliments de primera necessitat, per al cap de setmana del 18 i 19 d’abril, són molt positives i mereixen tot el reconeixement i suport. No és casualitat que l’arenyenc de l’any hagi recaigut en la persona de Joan Arenas, perquè les persones sabem reconèixer la feina desinteressada i constant de voluntaris, sovint anònims, que dediquen bona part del seu temps lliure a ajudar i servir les persones que més ho necessiten.
Permeteu-me que des del meu racó de l’Ametlla, feliciti la tasca d’en Joan Arenas i els seus col·laboradors, i de totes aquelles persones que fan feina de formigueta, sense sortir a les primeres pàgines dels diaris, però que aconsegueixen el seus objectius que no són altres que donar suport econòmic i satisfer les necessitats de les persones i famílies que, per diferents circumstàncies, més ho necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada