Estava fent la lectura de darrera hora i d'alguna manera buscant la notícia per comentar. Llegia sobre el dèficit dels ajuntaments, i com Madrid i València eren els primers, però d'esquitllada he vist una notícia i he tingut un lapsus que encara no he resolt. He vist que parlava del partit Espanya - Turquia, amb victòria espanyola a darrera hora. Però jo recordo haver llegit que Espanya havia guanyat els turcs gràcies a un gol d'en Piqué.
La primera deducció ha estat que es tractava de l'equip juvenil, els sub-21, però després he vist que hi jugaven els de sempre. Només se m'acut pensar que han fet dos partits molt seguits, i que els dos els ha guanyat Espanya. Veig que es tracta dels preparatoris per al proper mundial. Suposo, doncs, que Espanya deu estar ben classificat.
De tot plegat el que n'he tret ha estat una reflexió sobre la dependència del futbol, per molta gent, i el meu poc interès per a la selecció espanyola. De fet no m'ha interessat mai, encara que tampoc he fet bandera del meu desinterès.
L'altre dia escoltant la ràdio, de camí a la feina, vaig sentir que volien proposar el rugby com esport olímpic, i em va venir a la memòria que el hoquei sobre patins no figura a la llista d'esports olímpics. Ho lligava amb el show que es va muntar, en temps del primer tripartit, amb la selecció catalana de hoquei patins. Pensava en el que representava la selecció per a molts catalans... arribes a la conclusió que no som tan diferents. I això no sempre es té en compte. És allò de la biga a l'ull propi. És diferent sentir uns colors d'uns altres? tot plegat política, però sentiments i... els sentiments tampoc són insignificants. No caiguem en la simplicitat i engany de pensar que estem per sobre del bé i del mal. No controlem tot els nostres moviments, i encara menys els pensaments. El que té importància és ser coherent, i capaç d'aturar-te a pensar i reflexionar.
La primera deducció ha estat que es tractava de l'equip juvenil, els sub-21, però després he vist que hi jugaven els de sempre. Només se m'acut pensar que han fet dos partits molt seguits, i que els dos els ha guanyat Espanya. Veig que es tracta dels preparatoris per al proper mundial. Suposo, doncs, que Espanya deu estar ben classificat.
De tot plegat el que n'he tret ha estat una reflexió sobre la dependència del futbol, per molta gent, i el meu poc interès per a la selecció espanyola. De fet no m'ha interessat mai, encara que tampoc he fet bandera del meu desinterès.
L'altre dia escoltant la ràdio, de camí a la feina, vaig sentir que volien proposar el rugby com esport olímpic, i em va venir a la memòria que el hoquei sobre patins no figura a la llista d'esports olímpics. Ho lligava amb el show que es va muntar, en temps del primer tripartit, amb la selecció catalana de hoquei patins. Pensava en el que representava la selecció per a molts catalans... arribes a la conclusió que no som tan diferents. I això no sempre es té en compte. És allò de la biga a l'ull propi. És diferent sentir uns colors d'uns altres? tot plegat política, però sentiments i... els sentiments tampoc són insignificants. No caiguem en la simplicitat i engany de pensar que estem per sobre del bé i del mal. No controlem tot els nostres moviments, i encara menys els pensaments. El que té importància és ser coherent, i capaç d'aturar-te a pensar i reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada