No m'agrada parlar de política del País Basc perquè no conec la seva realitat i tot el que sé, m'arriba de tercers, i ja sabem que amb política és molt difícil ser objectiu. Malgrat tot, el pacte PSE i PP que portarà una diputada del PP a presidir el Parlament autonòmic, té prou força com per referir-m'hi, no tant per criticar-ho com per afegir-me als que ho consideren un fet significatiu i rellevant.
Sense necessitat de criticar la gestió, podem fer un recorregut per aquelles administracions públiques que després de molts anys de ser governades per un color polític, han canviat de mans. Un fet que ha portat a dir frases de l'estil "ens han tret de casa" o "ens han pres el govern", com si estiguéssim parlant de possessió i no de servei. No seria tant el cas del Congrés de Madrid, o del mateix Ajuntament d'Arenys de Mar, que han viscut diferents alternances polítiques, sinó del Parlament català i la Generalitat de Catalunya, i d'uns quants ajuntaments que tots tenim present.
Podeu imaginar-vos la Diputació de Barcelona, o el mateix Ajuntament de la capital catalana, en mans de Convergència i Unió, o del Partit Popular? Què passaria? Algú pot creure que posarien en perill el futur de la ciutadania? no pensem en les nostres preferències, sinó que intentem fer-ne abstracció.
Podrà agradar més o menys que el PP presideixi el Parlament basc i que el Lehendakari sigui del Partit Socialista, però hi ha gent que ho veurà bé i que ho haurà estat somiant des de fa molts anys. Malament si critiquem el govern basc pel pacte acordat i no ens fixem en quina política fan. Ara el PSE i el PP hauran de demostrar que creuen en l'autonomia basca, en la seva defensa, per sobre de les discrepàncies polítiques. Hauran de convèncer que poden treballar i obtenir bons resultats per al País basc, i que no pretenen desvirtuar-lo. El PNB i els altres partits polítics que passaran a l'oposició han de deixar de plànyer-se i començar a fer una oposició constructiva per guanyar-se el dret de tornar a presidir les principals institucions del país. Perquè... sinó passa allò de que només veiem frau en els pactes dels altres i no quan som nosaltres que pactem.
Sense necessitat de criticar la gestió, podem fer un recorregut per aquelles administracions públiques que després de molts anys de ser governades per un color polític, han canviat de mans. Un fet que ha portat a dir frases de l'estil "ens han tret de casa" o "ens han pres el govern", com si estiguéssim parlant de possessió i no de servei. No seria tant el cas del Congrés de Madrid, o del mateix Ajuntament d'Arenys de Mar, que han viscut diferents alternances polítiques, sinó del Parlament català i la Generalitat de Catalunya, i d'uns quants ajuntaments que tots tenim present.
Podeu imaginar-vos la Diputació de Barcelona, o el mateix Ajuntament de la capital catalana, en mans de Convergència i Unió, o del Partit Popular? Què passaria? Algú pot creure que posarien en perill el futur de la ciutadania? no pensem en les nostres preferències, sinó que intentem fer-ne abstracció.
Podrà agradar més o menys que el PP presideixi el Parlament basc i que el Lehendakari sigui del Partit Socialista, però hi ha gent que ho veurà bé i que ho haurà estat somiant des de fa molts anys. Malament si critiquem el govern basc pel pacte acordat i no ens fixem en quina política fan. Ara el PSE i el PP hauran de demostrar que creuen en l'autonomia basca, en la seva defensa, per sobre de les discrepàncies polítiques. Hauran de convèncer que poden treballar i obtenir bons resultats per al País basc, i que no pretenen desvirtuar-lo. El PNB i els altres partits polítics que passaran a l'oposició han de deixar de plànyer-se i començar a fer una oposició constructiva per guanyar-se el dret de tornar a presidir les principals institucions del país. Perquè... sinó passa allò de que només veiem frau en els pactes dels altres i no quan som nosaltres que pactem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada