No és fàcil

La posició dels diputats del PSC a Madrid no és fàcil, però entrar en política tampoc ho és, sobretot si es vol ser honrat, coherent i treballador. No és el cas de qui només busca prestigi, honors i diners. Tampoc és difícil per qui s'apunta al carro de la moda, del que queda bé, ho hagi pensat, defensat, volgut, o no. No és fàcil tampoc per qui ha de fer equilibris per poder fer i defensar allò que sempre l'ha mogut i que ha proclamat als quatre costats. La vida, en definitiva, no és fàcil, i la política no podria ser diferent.
Cada vegada resulta més difícil ser del PSC a Madrid. Difícil si es vol actuar amb coherència i no actuar amb un doble joc, tal com sovint s'ha acusat el partit. No crec que el dilema estigui entre ser-hi o no ser-hi, existir o deixar de fer-ho, sinó entre defensar els propis principis i valors o haver de respectar una disciplina de vot cada vegada més agressiu per als interessos catalans.
Aquests dies es parla de diferents moviments interns que fan el mateix efecte que si s'estigués buscant la pròpia identitat. Han passat anys i també moltes coses. No s'ha avançat al ritme que es podia suposar, tot i la desconfiança que teníem, i ara és massa tard per no donar respostes. La gent està expectant i tampoc queda gaire paciència ni ganes de que se'ls enredi una vegada més.
Ho seguirem de prop i amb atenció, però hi ha unes decisions que s'han de prendre i serà llavors quan ens ho podrem creure o oblidar-nos-en per sempre.