Compartíem l'estada, però érem molt diferents. Ho sabíem, però ens hi vàrem atrevir i no semblava que hagués d'anar malament. De fet, calia esperar més temps per poder-ho conèixer, encara que l'esforç del dia a dia era superior al que hauríem desitjat, i el desgast es feia present.
Per a mi, qui ens feia patir més era en Just, a qui trobava que dubtava molt de tot i tenia molta por a l'hora de prendre decisions, i és evident que al llarg de la vida se n'ha de prendre moltes i quan convius amb altres, si no les prens, fas anar malament a tothom.
Aparentment en Jorba era un bon amic d'en Just, però pensava com jo que li faltava empenta, i més d'una vegada n'havíem parlat. A més, jo considerava que col·laborava poc en les tasques comuns i això, quan comparteixes temps i espai, és bàsic perquè vagi bé.
Vàrem tenir molta paciència i a vegades encara em pregunto si la nostra actitud havia estat l'encertada. No volies enfrontaments perquè en el fons l'apreciaves i era un bon company, però t'adonaves que no sempre és bo moure't pels sentiments. En Ricard sempre m'ho deia i ell era qui més malament s'ho passava perquè feien moltes coses junts. De fet, moltes coses que havia de fer en Just, les acabava fent en Ricard.
A casa sempre ens deien que havíem de vigilar amb qui ens ajuntàvem, perquè després és difícil distingir qui fa les coses i acostumen a pagar justos per pecadors. En aquest cas semblava que tots fóssim uns aturats i uns "cagadubtes", i això tenia incidència en els controls parcials.
No semblava just perquè no tothom tenia l'actitud d'en Just i algú, penso amb en Ricard, hi deixava la pell, i no et podies resignar a pensar que tothom se n'adonava. Tot plegat una bona lliçó a tenir en compte.
Aquesta podria ser la lectura que en trèiem al final de la temporada, i una cosa a tenir en compte de cara a agrupar-nos en un futur, tenint en compte que el més important són les persones, més que les famílies que, com és comprovable, hi ha de tot.
Per a mi, qui ens feia patir més era en Just, a qui trobava que dubtava molt de tot i tenia molta por a l'hora de prendre decisions, i és evident que al llarg de la vida se n'ha de prendre moltes i quan convius amb altres, si no les prens, fas anar malament a tothom.
Aparentment en Jorba era un bon amic d'en Just, però pensava com jo que li faltava empenta, i més d'una vegada n'havíem parlat. A més, jo considerava que col·laborava poc en les tasques comuns i això, quan comparteixes temps i espai, és bàsic perquè vagi bé.
Vàrem tenir molta paciència i a vegades encara em pregunto si la nostra actitud havia estat l'encertada. No volies enfrontaments perquè en el fons l'apreciaves i era un bon company, però t'adonaves que no sempre és bo moure't pels sentiments. En Ricard sempre m'ho deia i ell era qui més malament s'ho passava perquè feien moltes coses junts. De fet, moltes coses que havia de fer en Just, les acabava fent en Ricard.
A casa sempre ens deien que havíem de vigilar amb qui ens ajuntàvem, perquè després és difícil distingir qui fa les coses i acostumen a pagar justos per pecadors. En aquest cas semblava que tots fóssim uns aturats i uns "cagadubtes", i això tenia incidència en els controls parcials.
No semblava just perquè no tothom tenia l'actitud d'en Just i algú, penso amb en Ricard, hi deixava la pell, i no et podies resignar a pensar que tothom se n'adonava. Tot plegat una bona lliçó a tenir en compte.
Aquesta podria ser la lectura que en trèiem al final de la temporada, i una cosa a tenir en compte de cara a agrupar-nos en un futur, tenint en compte que el més important són les persones, més que les famílies que, com és comprovable, hi ha de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada